Els germans Oslé, Llucià (1880-1951) i Miquel (1879-1960), van començar freqüentant el taller de Josep Llimona, més tard ingressaren a la Llotja de Barcelona i van ser deixebles de l´escultor Josep Montserrat. En un principi van treballar separadament, però el camí paral·lel que van seguir les seves carreres els va fer acabar produint obres conjuntament.

Llucià va rebre moltes mencions honorífiques i premis a diverses exposicions de belles arts i va ser molt popular als EUA. També va cultivar esporàdicament escultura humorística i va ser professor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Miquel, amb la mateixa formació que el seu germà, va treballar per a la Foneria Masriera i Campins fent treballs decoratius i va estudiar a diverses acadèmies privades per després viatjar fora de Catalunya.

Va ser el crític R. Casellas qui els va donar a conèixer en els seus inicis. Les primeres peces que van realitzar responen a una temàtica social -figures d´obrers o treballadors- i adopten l´estètica modernista pel que fa als aspectes formals. En la seva darrera etapa es decantaren per un art més monumental que els va fer perdre protagonisme en el món artístic.

Algunes de les obres d´aquests germans a Barcelona són els relleus del Monument a Jacint Verdaguer (1914; plaça de Jacint Verdaguer), projectat per J.M. Pericas; les escultures Treball i Saviesa (1928-1929; Llucià i Miquel, respectivament), dels grups escultòrics de la plaça de Catalunya; les escultures de la font de la plaça d´Espanya, i el monument a Eusebi Güell a la Colònia Güell (1890; Claudi Güell, s/n, Santa Coloma de Cervelló), entre d´altres. També hi ha molta producció seva a altres ciutats de l´Estat espanyol.