L'exposició és una selecció d'obres d'artistes del grup Brücke, del Museumsberg Flensburg, localitat en la qual el grup va exposar per primera vegada a principis del segle XX.

L'exposició proposa una relectura retrospectiva de la figura de Néstor Martín-Fernández de la Torre (Les Palmes de Gran Canària, 1887-1938), artista canari que va cultivar múltiples disciplines. Des de la pintura o el mural fins a escenografies i vestuaris teatrals d'autors tan destacats com Manuel de Falla o Antonia Mercé i Luque, Argentina, la mostra recupera més d'un centenar de peces, poc vistes fora de l'àmbit insular.

Conegut com Néstor, va transitar els llenguatges del Modernisme, el decadentisme i el simbolisme, desenvolupant una obra la sensualitat de la qual, travessada per una profunda fascinació pels cossos andrògins, va desafiar els estàndards morals més conservadors del seu temps.

Sentiu el pols de la vida d'Edvard Munch des del seu naixement fins a la seva mort, a través de la malaltia i la salut, i enmig dels profunds canvis que va comportar la medicina moderna.

La mostra se centra en La núvia, aquest gran quadre que Klimt va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada i prematura el febrer de 1918. La núvia es presenta envoltat de nombrosos dibuixos a llapis en què Klimt havia treballat curosament diverses de les figures del quadre i altres estudis que es van trobar en l'última llibreta d'esbossos de l'artista. Una gran part d'aquests estudis es mostren ara al públic i permeten la comparació directa amb el quadre. Com a part de la preparació de l'exposició, es van realitzar un seguit d'anàlisis tècniques detallades de l'obra, incloent l'ús de raigs X, i també se'n presenten els resultats.

L'exposició revela els secrets que s'amaguen sota la superfície de les famoses obres de Gustav Klimt: com aplicava l'artista l'or i altres metalls preciosos al llenç? Les tecnologies actuals permeten observar les capes internes de la pintura i comprendre el procés de treball de Klimt.

La mostra que presenta vint-i-quatre obres d'Ignacio Zuloaga (1870-1945) i dotze d'Hermen Anglada-Camarasa (1871-1959), aquesta exposició permet observar les coincidències i les diferències entre aquests pintors. Tots dos van recrear als seus quadres els temes que tan bé es venien al París de l'època, com ara gitanes, majas i paisatges. Malgrat que tots dos van tenir una forta i similar influència de l'impressionisme i el postimpressionisme, les diferències entre els seus llenguatges artístics i els seus enfocaments són ben evidents.

La mostra, considerada la més extensa de l'obra d'Archibald Knox del món, presenta més de dues-centes obres de l'artista de l'illa de Man procedents de col·leccions de totes les illes britàniques que inclouen peces de plata, de peltre i joies, a més de pintures, esbossos, manuscrits, ceràmiques, teixits i mobles que rarament s'han pogut veure abans.

L'exposició ofereix al visitant una experiència única per aprofundir en la creació artística del principal exponent de l'estil de disseny del "renaixement cèltic britànic" de finals del segle XIX i principis del XX, alhora que explora la seva terra natal, l'illa de Man, a la qual l'obra de Knox estava estretament lligada.

La inauguració de l'exposició es complementarà amb un seminari al Museu Manx els dies 5 i 6 d'abril de 2025. Les conferències de Stephen Martin i d'Anthony Bernbaum, dos dels majors experts en la vida i l'obra d'Archibald Knox, es centraran en l'estil Cymric de l'artista i en la influència mítica i simbòlica de la cultura i la història de l'illa de Man en la seva obra.