Frederic Masriera i Manovens (Barcelona 1846-1932), fonedor i orfebre i de formació escultor, conduïa la part econòmica i comercial del taller familiar de joieria. Cap al 1880 es va associar amb l'empresa de F. Vidal, anomenada F. Vidal i Cia, i plegats van gaudir de molt prestigi com a decoradors d'interiors. Aquesta empresa es va dissoldre i Frederic Masriera muntà el 1891 la seva pròpia, una foneria artística, amb el nom de F. Masriera i Cia, que a partir del 1896 s'anomenà Masriera i Campins, en associar-se amb el seu nebot Antoni Campins i Vila (1871-1938). Va ser la industria de foneria més famosa, tant a Catalunya com fora d'ella, va estar present a totes les exposicions celebrades en aquells anys i va ser guardonada amb diversos premis.

Una de les seves aportacions va ser la recuperació de la tècnica de la fosa a la cera perduda, que donava més qualitat a les peces. Feien reproduccions d'obres d'art antigues i van crear els anomenats "bronzes de saló", especialitzant-se així en l'escultura decorativa de petites dimensions que es trobava a l'abast d'un públic més ampli.

Van col·laborar, fonent o reproduint en dimensions reduïdes, en les obres dels escultors més destacats del moment, com E. Arnau, J. Reynés o M. Blay.

Fins al 1902 distribuïen les peces que elaboraven a botigues externes, però aquell any van obrir la seva pròpia, decorada per V. Masriera. El 1904 A. Campins va marxar de la societat i es va establir pel seu compte a Madrid, i només dos anys després els Masriera van tancar la foneria.