Va estudiar humanitats i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona. Va començar col·laborant a la revista L´Avenç fent crítica literària i artística i més endavant a La Vanguardia i La Veu de Catalunya. Va ser un dels capdavanters a teoritzar les idees del Modernisme junt amb els pintors S. Rusiñol i R. Casas.

El 1901 va escriure la novel·la Els sots feréstecs, que es considera una de les obres mestres de la literatura modernista.

Compaginà la seva activitat com a escriptor amb la de col·laborador en diverses publicacions com les revistes Hispania o L´Esquella de la Torratxa i el diari La Veu de Catalunya. Amb les seves crítiques d´art va donar a conèixer molts artistes del Modernisme.