Va tenir com a mestre Joan Vicens, però no va voler ingressar a cap acadèmia d´art. Amb només setze anys va anar a viure a París, on va estudiar amb Carolus-Duran. Uns anys més tard, el 1889, va tornar a marxar a París, on coincidí amb M. Utrillo i S. Rusiñol, amb qui ja havia exposat diverses vegades a la Sala Parés (Petritxol, 5). Abans de tornar a Barcelona va fer una breu estada a Madrid, on estudià els pintors del Museu del Prado.

A les seves primeres obres encara era deutor del realisme, però només tècnicament, no pas conceptualment, i més endavant va esdevenir un dels representants de la pintura modernista catalana, sobretot amb l´obra de caire impressionista que va fer mentre va ser a París (Plein air, 1890-1891; fons MNAC; Montmartre, 1891; Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú).

En tornar a Barcelona fundà junt amb P. Romeu, S. Rusiñol i M. Utrillo la taverna Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis) i fou l´impulsor i col·laborador de la publicació de la revista del local, anomenada primer Quatre Gats, després Pèl & Ploma i finalment Forma. El 1890 va fer una exposició a la Sala Parés (Petritxol, 5) junt amb S. Rusiñol i E. Clarasó, la primera de moltes altres que van fer els tres artistes sols. També va exposar al Salon du Champs-de-Mars de París, així com en alguna exposició de Madrid i en d´altres internacionals. Durant la seva estada a París va conèixer Charles Deering, un nord-americà ric amb el qual va viatjar pels Estats Units, Cuba i Europa Central, viatge que R. Casas va aprofitar per captar retrats de la burgesia d´aquells indrets.

És interessant la galeria de retrats de dibuix al carbó que va fer els darrers anys del segle XIX d´intel·lectuals catalans i artistes de l´època, que van ser publicats a la revista Pèl i Ploma, molts dels quals, com el Retrat de Raimon Casellas, a sota, han estat repoduïts en aquest llibre.

Va treballar també en el món del cartell, amb un clar domini de la composició i de l´aplicació dels colors.