Va iniciar la seva formació artística al Centre d'Aquarel·listes i el 1889 marxà a viure a París per ampliar coneixements. A la ciutat francesa coincidí amb el pintor R. Casas, que ja coneixia de Barcelona, amb l'escultor E. Clarasó i amb M. Utrillo. Igual que els seus companys, el contacte directe amb la pintura impressionista francesa influí considerablement en la seva obra tant pel que fa a la temàtica com quant a la tècnica.

En tornar a Barcelona, el 1890, presentà la seva obra a la Sala Parés (Petritxol, 5) junt amb R. Casas i E. Clarasó. Aquesta exposició va tenir un gran ressò, gràcies sobretot a la difusió que en va fer el diari La Vanguardia amb la seva crítica, tot i que la més destacada va ser la que van fer un any més tard, el 1891. Algunes de les obres que va presentar en aquesta etapa són Entrada al parc del Moulin de la Galette (cap a 1891; fons MNAC) o Retrat de Miquel Utrillo (cap a 1890; fons MNAC), ambdues fetes a París.

Entre el 1890 i el 1892 Rusiñol i Casas van publicar diversos articles a La Vanguardia, amb textos de Rusiñol i il·lustracions de R. Casas, on mostraven la imatge del París bohemi als catalans. El mateix 1892 se celebrà la Primera Festa Modernista de Sitges, on exposà junt amb R. Casas i altres pintors locals. A partir d'aquest moment, Sitges va prendre un paper important en el moviment i Rusiñol, com a impulsor d'aquest fet, es va quedar a viure a la casa coneguda amb el nom de Cau Ferrat (actualment és un museu dedicat a Rusiñol), degut a tota la col·lecció de ferros i objectes artístics que hi tenia. Molta part de la seva producció era sobre espais del poble, amb un tractament semblant al que havia fet de París, però amb molta més lluminositat, com, per exemple, Interior de Sitges (1894; fons MNAC).

Junt amb els seus amics R. Casas i M. Utrillo el 1897 va fundar a Barcelona la taverna Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis), seu de les tertúlies i espectacles dels intel·lectuals més destacats del Modernisme.

Al llarg de la seva vida S. Rusiñol va fer molts altres viatges i estades a París, així com a Italià, els quals li van permetre de conèixer la pintura clàssica. Després d'un viatge a Granada se centrà pràcticament en el tema dels jardins.

Com a escriptor conreà la poesia i el teatre, àmbit en què obtingué un gran èxit, com ara L'heroi (1903) i L'auca del senyor Esteve (1907). Tant en el camp pictòric com en el literari, S. Rusiñol va tenir una etapa més simbolista fins al tombant de segle.