Inicià els estudis de medicina, però aviat els abandonà per ingressar a la Llotja de Barcelona. Molt aviat començà a participar a diverses exposicions i va adquirir tal posició que a l'Exposició Universal del 1888 de Barcelona ja era membre del jurat d'art.

El 1889 va anar a completar la seva formació a París, on va conèixer els pintors R. Casas i S. Rusiñol, i entrà en contacte amb els impressionistes francesos. Un any més tard va fer la primera exposició a la Sala Parés (Petritxol, 5). Va ser un dels assidus a la taverna Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis) i a les Festes Modernistes de Sitges, i estava vinculat també al grup de L'Avenç.

Les obres dels inicis segueixen la tradició realista, amb molt caràcter decoratiu, tret que li va ser criticat en les seves primeres exposicions individuals. Aviat evolucionà cap a la captació dels paisatges, amb una atmosfera i un cromatisme més moderns (Setembre, 1896; fons MNAC). Són molt característics els seus paisatges de Mallorca, on va ser director de l'Escola de Belles Arts de Palma i de Catalunya.

Tot i ser un home modernista, sobretot per la seva vinculació a tots els esdeveniments del moviment, pictòricament mostrà dos vessants, un de més lligat a la tradició per agradar a un cert públic més conservador i un altre de més modern i arriscat protagonitzat per pintures de paisatges de tots els països en què feia breus estades (Itàlia, Argentina, EUA i França).