La ciutat de Darmstadt va viure en el primers anys del segle XX una experiència insòlita. Cridats pel gran duc de Hessen arribaren a la ciutat diferents artistes alemanys i austríacs amb l'objectiu d'establir un espai per a la creació, una colònia d'artistes, que va esdevenir un gran centre de difusió de l'estil Secession tant pel que fa a l'arquitectura com a les arts aplicades. Ernst Ludwig de Hessen i el Rin era un personatge molt culte que coneixia molt bé la Gran Bretanya, ja que la seva mare era filla de la reina Victòria. Va voler crear a Darmstadt la utopia amb què havien somiat John Ruskin i William Morris i l'objectiu era promoure la producció d'objectes de qualitat que integressin els conceptes de bellesa i funcionalitat.
El duc va destinar per a la construcció de la colònia un antic parc, el Mathildenhöhe, que es va anar urbanitzant al temps que s'hi organitzaven diverses exposicions per donar a conèixer la producció de la colònia. Entre el mes de setembre de 1898 i el juliol de l'any següent van ser contractats el pintor Hans Christiansen, l'escultor i medallista Rudolf Bosselt, el dibuixant Paul Bürck especialitzat en temes editorials, el dissenyador d'interiors Patriz Huber, l'escultor Ludwig Habich i els arquitectes Joseph Maria Olbrich i Peter Behrens.
La primera tasca va ser construir la colònia i els dos arquitectes, especialment, van dissenyar una sèrie d'habitatges i també d'edificis públics en un ideal punt mig entre l'expressionisme i la funcionalitat. Olbrich i Behrens van projectar diversos habitatges a més de les cases dels mateixos artistes. D'Olbrich són la sala d'exposicions (1901) i la Torre de les Esposalles (1908). Un arquitecte rus d'origen francès, Nikolai L. Benois, va projectar el 1899 la Capella Russa per atendre els serveis religiosos de la família imperial, ja que Nicolau II s'havia casat amb Alexandra de Darmstadt.
L'esdeveniment central de la colònia eren les exposicions que es van organitzar al mateix Darmstadt els anys 1901, 1904 i 1914. Per a la primera exposició Olbrich va projectar una sala d'exposicions, l'Ernst-Ludwig Haus -ara convertida en Museu de la Colònia-, que s'emprava també com a taller, amb un bellíssim accés que recorda la lletra grega omega flanquejat per dues escultures d'Adam i d'Eva, obra de Habich, d'un fort primitivisme. Les cases dels artistes, però, enteses com a obra d'art total, van ser la gran aportació. L'exposició de 1904 va seguir la mateixa línia i, fins i tot, va tenir un petit excedent econòmic. Després de la de 1914 i a portes de la Gran Guerra, acabaven els anys daurats de la colònia de Darmstadt.