Fill del mestre d'obres J. Granell i Mundet, va tenir un paper important en el Modernisme com a arquitecte i com a impulsor de les arts decoratives. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1891 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Representa una línia del Modernisme molt vinculada a l'Art Nouveau que pren més pes a partir del 1900, quan es manifesta amb una major profusió en els elements ornamentals de les façanes, com vitralls o esgrafiats, i als interiors d'escala.

Els seus principals clients eren els nous habitants de l'Eixample de Barcelona i la seva obra es concentrà pràcticament en aquesta zona, com, per exemple, les Cases Rossend Capellades (1904-1906; Bailèn, 126 i 127). Un dels edificis més representatius de la producció d'aquest autor és la Casa Granell (1902-1904; Gran Via de les Corts Catalanes, 582), que sovint s'ha atribuït al seu avi, el mestre d'obres Gerónimo Granell i Barrera.

A finals del segle XIX s'associà amb el vitraller A. Rigalt, i junts van crear Rigalt, Granell i Cia, empresa que va perdurar fins ben entrat el segle XX. A partir del 1914 la seva activitat es va centrar sobretot en l'empresa de vitralls i va deixar en un segon pla la tasca com a arquitecte, moment en el qual també es va dedicar a fer dissenys per a esgrafiats i arrambadors, alguns per a la Casa Escofet, Tejera i Cia.