Membre d'una família d'artistes, s'inicià com a vitraller al taller de F. Vidal i esdevingué una figura cabdal en la recuperació del vitrall i en la seva integració en l'arquitectura, tant per la seva producció com pels treballs teòrics i de recerca que en va fer.

Va estudiar belles arts a Madrid i va fer de corresponsal de revistes com la Ilustración Española e Iberoamericana.

Les seves primeres peces es basen en dissenys d'altres artistes representatius del moviment, com A. de Riquer o J. Mir, i al llarg de la seva trajectòria professional col·laborà amb arquitectes com L. Domènech i Montaner.

El 1890 va crear una empresa de vitralls amb l'arquitecte J. Granell, Rigalt, Granell i Cia, amb la qual van elaborar els vitralls dels edificis més emblemàtics del període, com ara els de la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 35), la claraboia del Palau de la Música Catalana (1905-1908; Palau de la Música, 4-6) o els vitralls del Palau Montaner (1896; Mallorca, 278), tots tres edificis de l'arquitecte L. Domènech i Montaner.

Home d'un alt nivell cultural, participà, com a concursant primer i com a membre de jurat després, en gran part dels esdeveniments i exposicions d'aquest període i esdevingué professor auxiliar de la Llotja i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.