Personatge aïllat dels cercles intel·lectuals, tanmateix participà activament en les diverses exposicions artístiques que se celebraven anualment, per la qual cosa alguns estudiosos consideren que pertany a la segona generació d'artistes modernistes, tot i ser un pintor inclassificable.

Es va formar a la seva ciutat natal amb Manuel Marquès per després estudiar a Barcelona amb el pintor Joan Parera. En la seva pintura es nota l'empremta del pintor paisatgista Carlos de Haes, amb el qual va treballar durant una estada a Madrid.

L'obra d'aquest artista no va rebre un gran reconeixement a la ciutat de Barcelona i va fer més exposicions a la resta de Catalunya. La seva producció inicial està marcada per pintures de temes del gust del públic del moment, sobretot paisatges carregats de sentiment, com l'obra Vallcarca (1898; fons MNAC), o temes propers al públic, com Mare i filla (1898; Fundació Francesc Godia, València, 284). La temàtica que tractava va ser reduïda durant tota la seva trajectòria, però destaca per l'expressivitat del color i la pinzellada (Un poble empordanès [Torroella de Montgrí], cap a 1918; fons MNAC), característiques que feien que artistes com I. Nonell l'admiressin.