Francisca Morera i Ortiz va encarregar el 1902 les reformes de la seva residència al passeig de Gràcia a l'arquitecte L. Domènech i Montaner. L'edifici, conegut com la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 34), va ser reformat per l'arquitecte dins el llenguatge modernista i ha esdevingut un dels edificis més emblemàtics del moviment. Les obres van començar i van finalitzar quan l'edifici ja era propietat del fill, Albert Lleó i Morera (Barcelona 1874-1929), doctor i personatge polifacètic que va fer diverses patents de motors.

Es diu que en la decoració interior de la casa hi ha referències a la vida privada de la família, concretament a la mort prematura d'un dels fills del propietari i al fet que posteriorment van tenir un altre fill el qual van anomenar igual. Aquesta referència es troba en els relleus escultòrics del rebedor, en els quals s'explica una llegenda en què la Verge torna la vida al fill d'un rei. Així mateix, hi ha representacions de l'escena de "L'Adoració dels Reis" a les talles de la xemeneia del saló principal.