Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i obtingué el títol d'arquitecte el 1906.

Les obres dels inicis d'aquest autor mostren la influència de l'arquitecte A. Gaudí, tot i que no va col·laborar mai directament amb ell. El va conèixer pels contactes que mantenia amb la Congregació Mariana i l'Acadèmia Catalanista i per la seva participació en els cursos de la parròquia del temple de la Sagrada Família. Les obres de la primera etapa, doncs, segueixen els postulats d'A. Gaudí i també de J. Puig i Cadafalch, els seus mestres.

Rafael Masó és, junt amb J.M. Pericas, un arquitecte que es troba a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. La seva trajectòria arquitectònica evoluciona cap als anys vint del segle XX cap a un llenguatge molt influenciat per l'arquitectura de Centreeuropa i la Secession -que coneix arran d'un viatge el 1912- i el nou corrent estètic noucentista, com mostra la Casa Masramon (1913-1914; Joaquim Vayreda, 6, Olot).

La seva obra es troba principalment a Girona ciutat i voltants. Pel que fa a la producció vinculada al Modernisme, destaca la Farinera Teixidor (1910-1911; carretera de la Santa Església, Girona), on es nota la influència gaudiniana, així com l'assimilació de nous elements estètics. La seva trajectòria està força lligada a la de J.M. Pericas, arquitecte també de la segona generació del Modernisme amb qui va guanyar el concurs per construir la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramanet (1923-24), tot i que les obres no es van realitzar seguint aquest projecte.

En els seus edificis utilitzava sovint la ceràmica com a element decoratiu i com a revestiment dels elements constructius. El 1911 fundà amb els germans Coromines la fàbrica de ceràmica La Gabarra, la qual va estar en funcionament fins al 1919. Uns anys més tard, el 1924, fundà junt amb l'escultor Fidel Aguilar i Marcó una fàbrica d'argerates a Quart.