Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, en la qual obtingué el títol d'arquitecte el 1907.

Les primeres obres d'aquest autor estan relacionades amb el corrent modernista pel que fa a la utilització dels materials i els aspectes formals que cerquen el joc de volums en les façanes. D'aquesta primera producció destaquen les Cases Auriga -Vil·la Elena i Vil·la José (1910-1911; passeig de Canalies, 10 i 12, Sant Joan Despí).

El 1908 va viatjar a l'Havana en ser cridat per l'industrial Ramon Planiol, amic seu. A la ciutat cubana, on també obtingué el títol d'arquitecte, construí l'edifici del Col·legi de Notaris i la Casa de Ramon Planiol, avui desapareguda. Així mateix, viatjà a Mèxic i els EUA, on va treballar principalment per a empreses constructores fent cases amb elements de caràcter espanyol. Abans d'acabar la seva tasca a l'estranger, va tornar a Barcelona, on a partir del 1913 començà a rebre encàrrecs com, per exemple, la remodelació i ampliació de les obres de la plaça de braus Monumental de Barcelona (1915; Gran Via de les Corts Catalanes, 749), que realitzà en un estil arabitzant.

Fou arquitecte municipal de Sant Pol de Mar, on va construir obres com l'edifici de Les Escoles (1910; Santa Clara) o la Casa del Dr. Roura i Can Planiol. A Sitges hi ha alguna obra seva modernista, com, per exemple, la Casa Bartomeu Carbonell (1913-1915; Cap de la Vila, 2), i a Barcelona se li atribueix la Casa Joaquim Gorina (1918; Olzinelles, 14 i 16), d'estil eclèctic.

El 1917 fundà l'empresa S.A. Constructores i se centrà en la recerca formal en l'àmbit de l'habitatge unifamiliar. Poc després, el 1925 va posar en marxa una fàbrica de ciment a Sant Joan de les Abadesses i el 1930 creà American Concret, una fàbrica de pedra artificial junt amb el també arquitecte M. Rotllant, el qual ja havia col·laborat amb ell en altres empreses.