Fill de l'escultor i imatger Dionís Renart i Bosch (1852-1922), s'inicià al taller del seu pare, junt amb el seu germà Joaquim Renart, per ingressar després a la Llotja de Barcelona. També va ser deixeble de Josep Llimona.

En un viatge a París va quedar colpit, com tants altres artistes catalans, per l'obra de l'escultor Auguste Rodin. S'especialitzà en escultura funerària i imatgeria i en la creació de medalles, àmbit en què va destacar.

Les obres de la primera etapa d'aquest autor s'adiuen de ple amb el caràcter modernista, com, per exemple, Eva (1906; fons MNAC), que guanyà una medalla a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1907, o Gerro amb figura femenina (fons MNAC). Uns anys més tard se centrà en l'escultura religiosa i d'estudi.

No va ser un personatge actiu en els moviments intel·lectuals modernistes, sinó que més aviat es mantenia aïllat socialment.

Una de les seves grans aficions va ser l'astronomia, fet que el va portar a col·laborar en diverses revistes científiques catalanes i europees, i va ser un dels fundadors de la Societat Astronòmica.