Va començar la seva formació a la Llotja com a pintor i dibuixant i ben aviat va participar en algunes exposicions artístiques. Sense deixar mai del tot la pintura, s'inclinà per la ceràmica, àmbit en el qual va assolir molt èxit.

En l'etapa de maduresa el Govern francès el va convidar a treballar a Sèvres (1934-37), centre de ceràmica del moment, on va fer diversos treballs de modelatge, que van ser molt acceptats i demanats pel públic francès.

Les seves peces són molt personals, caracteritzades per l'horror vacui (por al buit), però tenen influència del Modernisme, tot i que més endavant van evolucionar adaptant-se al Noucentisme. A partir del 1918, ja a Barcelona, va fer diverses exposicions a la Sala Parés (Petritxol, 5).