Inicià els estudis d'arquitectura a Barcelona junt amb companys com J. Puig i Cadafalch o Joan Modest Feu. Quan va obtenir el títol d'arquitecte, el 1892, es va traslladar a Terrassa i hi guanyà la plaça d'arquitecte municipal. Fins al 1903, exceptuant algun període en què no va exercir com a arquitecte municipal, va anar fent encàrrecs públics a la ciutat. La seva obra, doncs, es troba principalment a Terrassa, tot i que també fou arquitecte municipal de Rubí i, posteriorment, de Manresa. La seva arquitectura es caracteritza pel tractament dels materials i el coneixement profund de les tècniques constructives, tant les tradicionals com les més noves, que li permetien fer-ne un ús molt personal.

Al llarg de la seva trajectòria va plasmar diversos estils per tal d'adaptar-se a la voluntat dels seus clients, però a principis del segle XX s'apropà al corrent modernista, fet palès en edificis, a Terrasa, com la Casa Baltasar Gorina (1902; Font Vella, 93) o l'antic magatzem Farnés (1904-1905; placeta de Saragossa, 2; actual seu de l'Arxiu Tobella).

A la mateixa ciutat de Terrassa va deixar mostres d'arquitectura industrial, com la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (1907-1908; rambla d'Ègara, 270; actual seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya) o la Masia Freixa (1905-1910; Parc Municipal de Sant Jordi).