Obtingué el títol d´arquitecte a Barcelona el 1889 i un any més tard treballava a la restauració de l´església de Sant Ramon (1890; carretera de Morell, Reus) i com a suplent de l´arquitecte municipal de Reus. Cap al 1890 col·laborà amb l´arquitecte L. Domènech i Montaner en els pavellons de l´Institut Psiquiàtric Pere Mata (1898-1922; passeig Briansó, s/n, Reus) i el 1891 fou arquitecte municipal de Reus, on, en aquest període va fer, junt amb F.J. Borràs, l´Escorxador Municipal (1890-1892; De l´Escorxador, 1; actual seu de la Biblioteca Municipal de Reus), d´un Modernisme incipient.

Com a arquitecte municipal d´aquesta població va aplicar el llenguatge modernista a alguns edificis públics, com les Escoles Prat de la Riba (1910-1917; Prat de la Riba, 36) o l´Estació Enològica (1906; passeig Sunyer), però també de tipus privat, com la Casa Grau (1910; Sant Joan, 32).

Consta que la seva producció és molt nombrosa, però gran part de les seves obres van ser signades per altres arquitectes com P. Monguió: aquest és el cas de la Casa Carpa (1903; Monterols, 34), on aplicà el Modernisme floral, o la Casa Laguna (1904; Monterols, 15), ambdues també a Reus.

Va treballar com a arquitecte municipal fins al 1930.