Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on coincidí amb J. Alsina i Arús, A. Ruiz i Casamitjana i J. Granell, entre d'altres.

En els primers anys de la seva carrera va estar vinculat a la figura d'A. Gaudí, ja que començà com a ajudant al taller d'aquest arquitecte fins al 1900 i a partir d'aquell any com a col·laborador fix, participant en els projectes de la Torre de Bellesguard (1900-1902; Bellesguard, 20), la Casa Calvet (1898-1900; Casp, 48), els habitatges de la Colònia Güell (1890; Claudi Güell, s/n, Santa Coloma de Cervelló) i el temple de la Sagrada Família (1882; inacabat).

Quan aquesta vinculació es va refredar, començà a treballar individualment projectant edificis en els quals intentava utilitzar un llenguatge més personal amb l'aplicació d'estils i tipologies molt variats. Amb diferents obres va guanyar diverses vegades el premi que atorgava l'Ajuntament de Barcelona anualment als millors edificis construïts.

Algunes de les seves construccions més destacades mostren la influència gaudiniana, com la Casa Golferichs (1901; Gran Via de les Corts Catalanes, 491) i la Casa Roviralta, coneguda com El Frare Blanc (1903-1913; avinguda del Tibidabo, 31). En canvi, obres posteriors són l'exemple d'una tendència a la construcció d'edificis més monumentals i acadèmics.

El 1906 va entrar com a arquitecte als Serveis Tècnics de la Diputació Provincial i cada vegada més es dedicà a escriure sobre teoria arquitectònica, força centrada en la figura d'A. Gaudí però basant-se en tots els seus coneixements teòrics i tècnics de la construcció.

Va estar vinculat a la política catalana formant part de les llistes electorals de les eleccions municipals per la Lliga Regionalista del 1905 i, més tard, com a regidor.

Al final de la seva carrera es va dedicar a la restauració i rehabilitació, com, per exemple, a l'edifici del Palau de la Generalitat de Catalunya (1923-1929).

La seva producció s'estén a altres ciutats com Saragossa, les Illes Balears o Gijón.