Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i hi va obtenir el títol d'arquitecte el 1887. En aquest primer període va fer un curs a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona.

La seva primera feina va ser com a director d'obres a l'Exposició Universal del 1888 i poc després treballà com a auxiliar per a l'Ajuntament de Barcelona a la secció de clavegueram i sanejament.

Ja el 1897 aconseguí el càrrec d'arquitecte municipal de Sant Joan Despí, el qual exercí fins al 1944. Va fer, entre altres encàrrecs, els plànols de la població el 1905. A partir del 1902, i fins al 1933, fou l'arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat, població de la qual va fer la primera planificació urbanística el 1902. La primera dècada del segle XX va construir un seguit d'edificis residencials, on encara es veuen elements propers al llenguatge modernista, com unes cases d'habitatges (1914 i 1918; Vidal Ribas, 2 i 4, Sant Feliu de Llobregat), amb l'aplicació de mosaic a la façana, o a la Casa Cahué Raspall (1916; passeig Nadal, 21-24, Sant Feliu de Llobregat). També va ser el primer arquitecte municipal d'Esplugues de Llobregat fins al 1922, i com a tal va elaborar el seu pla urbanístic.

A Barcelona va signar el projecte de la Casa Sayrach (1918; avinguda Diagonal, 423-425), obra de M. Sayrach, i també va fer la Casa Francesc P. Vallet (1908; Bailèn, 36), plenament modernista per les formes de la façana i l'aplicació de materials com el ferro. El 1908 va ser l'encarregat de projectar la capella del Col·legi de les Teresianes (Ganduxer, 85-105), obra de l'arquitecte A. Gaudí.

A partir del 1901 exercí com a professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i, posteriorment, en fou catedràtic.

És l'autor de diversos assaigs sobre els conflictes socials i laborals i sobre les condicions de millora dels habitatges dels treballadors.