Aquest arquitecte, que obtingué el títol el 1917, mostrava una clara admiració per l'obra de l'arquitecte A. Gaudí i per la seva idea que el model de l'arquitecte ha de ser la natura. En el projecte dels jardins de l'anomenada Torre dels Dimonis (Esplugues de Llobregat; desapareguda) és on millor es fa palesa aquesta voluntat. A Barcelona se li atribueix un edifici d'habitatges modernista, la Casa Sayrach (1915-1918; Diagonal, 423-425), tot i que el projecte està signat per l'arquitecte Gabriel Borrell, donat que en començar les obres encara no tenia el títol d'arquitecte, mentre que la casa del costat, d'estil eclèctic, també anomenada Casa Sayrach (1926; Enric Granados, 153-155), té el projecte al seu nom.

Així mateix, va endinsar-se en el món literari amb obres dramàtiques i poesia. El seu desig era fer una obra unitària anomenada Drames de la llum, formada per set drames, però únicament en va publicar dos: Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l'íntim amic (1920).