Membre d'una família d'origen mallorquí i d'una dinastia d'argenters de quatre generacions, es va dedicar a la joieria, camp en el qual va donar mostres d'un gran domini tècnic, però també va destacar com a il·lustrador.

Els seus inicis com a joier van ser a l'obrador del seu pare, i més endavant va ingressar a la Llotja de Barcelona. Després de guanyar una menció honorífica a l'Exposició de Belles Arts del 1896, va començar a col·laborar com a dibuixant a revistes com Barcelona Cómica (1897) o Hispania (1899-1901), plasmant imatges de dones molt elegants contraposades a personatges més esperpèntics.

En aquesta època participà amb els seus dibuixos a la primera exposició celebrada a Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis), així com en els espectacles d'ombres xineses del mateix establiment.

Cap al 1900, i per causes que es desconeixen, es va establir a Niça per treballar en un taller de joieria, el qual va heretar posteriorment.

La seva obra més reeixida com a il·lustrador va ser per al poema de J.M. Roviralta Boires baixes, considerat com un exemple de plasmació de l´estètica modernista.

Fins a la seva mort únicament va tornar una vegada a Barcelona.