Tilla Durieux va ser una famosa estrella del cinema i el teatre, una dona moderna dels anys vint, políticament activa i potser la dona més retratada de la seva època. Els papers de Tilla Durieux (1880-1971) van ser tan variats com els artistes per als quals va posar com a model, entre ells Auguste Renoir, Max Slevogt, Lovis Corinth, Franz von Stuck, Charley Toorop, Ernst Barlach, Oskar Kokoschka, Max Oppenheimer. i les fotògrafes Lotte Jacobi i Frieda Riess.

Aquesta exposició posarà el focus en la personalitat contradictòria i dogmàtica de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Artista de una personalitat polièdrica en la qual conviuen l'Elias pintor, el caricaturista Apa, l'historiador i crític d'art Joan Sacs i, fins i tot, el "Dimoni Verd", un altre dels seus àlies quan signa articles sobre tècnica i oficis de la pintura.

L'exposició presentarà una síntesi de la seva activitat creativa, centrant-se molt especialment en la seva pintura de pinzellada miniaturista que dins un realisme màgic exalta per igual el seu àmbit familiar -una humil bombeta, un ou ferrat, una toile de Jouy, una cadira isabelina o un morter- que les seves filles o passions artístiques, com ara la pintura holandesa, Alfred Sisley o la ceràmica xinesa. Es tracta d'una pintura que no està subjecta a grans evolucions tècniques, que es manté impassible i fidel a unes temàtiques concretes al llarg de tot el seu itinerari vital, i que irradia la seva predilecció per la cultura material.

Aquesta exposició monogràfica està dedicada al gran il·lustrador Ricard Opisso i Sala. La mostra es compon de més de 30 obres d'aquest artista únic, que va iniciar la seva trajectòria amb Antoni Gaudí i es va fer popular il·lustrant les pàgines del TBO, una revista de còmics catalana escrita en castellà i alguns números en català, que va aparèixer el 1917 i es va publicar, amb interrupcions, fins al 1998.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Maillol, molt present a París gràcies als bronzes instal·lats als jardins del Carrousel per Dina Vierny i André Malraux, i inaugurant la galeria d'escultures de La Piscine amb Île-de-France, el català Aristides Maillol apareix com un escultor tan essencial com incomprès i poc conegut.

Gràcies a préstecs excepcionals, l'obra de Maillol es presenta en tota la varietat: principalment escultures, però també pintures, ceràmiques, brodats i objectes d'art decoratiu, així com dibuixos i gravats. Tot i que l'exposició abasta tota la seva carrera, se centra en particular en el període inicial, durant el qual Maillol va descobrir la seva veritable vocació i es va establir com a escultor.

Qui va inspirar Gustav Klimt, el gran mestre del Modernisme vienès? Va conèixer a Vincent van Gogh? Havia vist mai una obra d'Henri Matisse? L'exposició en col·laboració entre el Belvedere de Viena i el Museu Van Gogh d'Amsterdam segueix un rastre que parteix dels precursors artístics de Klimt i arriba fins als contemporanis. En sorprenent juxtaposició, la mostra exhibeix obres de Klimt, Van Gogh, Matisse i molts altres.

L'exposició està comissariada per Markus Fellinger (Belvedere, Viena), Edwin Becker (Museu Van Gogh, Amsterdam) i Renske Suijver (Museu Van Gogh, Amsterdam).

La Fondation de l'Hermitage dedica una important retrospectiva a un dels artistes més importants de la creació belga de principis del segle XX: Léon Spilliaert (Ostende 1881-Brussel·les 1946). Autodidacta, format en contacte amb la literatura del seu temps i convençut del seu destí com a artista electe, Spilliaert és autor d'una obra de profunda originalitat, banyada per qüestions metafísiques i de cultura flamenca, i realitzada quasi exclusivament en paper. Barrejant tècniques gràfiques, l'autòcton d'Ostende teixeix vincles amb el simbolisme i l'expressionisme contemporanis, i sembla anunciar, en els seus paisatges més radicals, simplificats a l'extrem, l'abstracció geomètrica i el minimalisme.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.