L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

El Jugendstilforum de Bad Nauheim obre les seves portes al públic amb una exposició dedicada a la ceràmica.

Entre els objectes d'ús quotidià produïts en estil Jugendstil, els de ceràmica tenen especial importància, ja que es podia produir de forma barata i en sèrie. Moltes persones se'ls podien  permetre, així aquests objectes de ceràmica
es van ampliar amb noves idees de forma i decoració Jugendstil, especialment amb aquest material, que és el centre d'aquesta primera exposició.

L'últim retrat de dona de l'icònic pintor vienès Gustav Klimt, Dona amb ventall, mira seductorament i amb una autoconfiança notable vers la llunyania. Aquesta pintura vibrant s'exposa novament a Viena després de més d'un segle. Es presenta juntament amb altres exemples de les últimes obres de Klimt en una mostra especial a l'Alt Belvedere.

2 artistes, 2 museus, 1 sola mostra.

L'exposició convida a una reinterpretació creuada de les obres de Rodin (1840-1917) i Picasso (1881-1973), aquests dos grans artistes que van canviar per sempre les pràctiques artístiques del seu temps per a les generacions futures. No es tracta de mostrar el que Picasso va manllevar de Rodin, sinó d'examinar les significatives convergències que apareixen entre l'obra de Rodin i diversos períodes de la producció de Picasso.

Aquesta gran exposició ofereix una visió única dels processos creatius de Rodin, destacant el paper crucial del guix en la seva pràctica. La mostra evoca l'ambient informal del seu taller, on el visitant descobrirà peces menys conegudes i nous aspectes de les seves obres més emblemàtiques.

En l'ambient de la màgia de les flors de l'estiu, el Museu de l'Associació Municipal d'Institucions Culturals de Riga "Museu del Modernisme de Riga" presenta una varietat d'elegants i acolorides flors representades en obres d'art aplicades en vidre, porcellana i tèxtils de principis del segle XX, així com en pintures d'artistes letons.

La rosella és una de les flors més belles de l'estiu, que ha estat apreciada per molts artistes, especialment durant el període modernista, com pot veure's en aquesta exposició, que mostra unes 200 obres d'art.

L'exposició mostra les obres més destacades de l'extensa col·lecció d'art austríac del museu del període comprés entre 1890 i 1940, incloses les principals obres de Gustav Klimt, Oskar Kokoschka, Alfred Kubin i Egon Schiele.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

L'exposició té l'objectiu de donar a conèixer les dones pintores de finals del segle XIX que van dedicar la seva carrera a pintar les flors del Modernisme català i que són tan poc conegudes. Ens referim a les dones artistes que van participar a les exposicions femenines de la Sala Parés de Barcelona els anys 1896, 1897, 1899 i 1900.

L'any 1896, la Sala Parés va organitzar la primera exposició exclusivament femenina, com ja s'havia fet a Chicago poc abans. Hi van participar una gran diversitat de dones artistes amb l'objectiu principal de donar-se a conèixer al públic.

Aquestes exposicions femenines de la Sala Parés van ser el punt d'inflexió a partir del qual cada artista va poder escollir i seguir la seva carrera, un punt de partida per "normalitzar" la professionalització artística d'aquestes pintores.

El tema més recurrent d'aquestes mostres van ser les flors, que fins i tot van merèixer un tractament específic dins del bodegó o natura morta. Això es devia al fet que les dones que es matriculaven a l'Escola de Belles Arts, la Llotja, no podien accedir a les classes de nu, cosa que no va facilitar que es poguessin dedicar professionalment a la figura o al retrat.

Aquestes artistes van aprofitar l'oportunitat que la societat els oferia i van "utilitzar" les flors com a manifest del seu art. Dotades per a la composició i destres amb el color, algunes van aconseguir uns resultats notables; d'altres, en canvi, van seguir unes carreres més irregulars, i un grup nombrós van desaparèixer de l'àmbit artístic després del matrimoni.

Comissariada per la historiadora de l'art Consol Oltra, la mostra presenta les obres d'aquestes dones, algunes de les quals van ser exposades a la Sala Parés fa més de cent anys.