La nova exposició digital de l'Atelier des Lumières ens proposa una immersió a les obres de Vincent van Gogh. Amb projeccions que ocupen la superfície sencera de l'Atelier, aquesta nova creació visual i musical repassa la vida intensa de l'artista, que, durant els deu darrers anys de la seva vida, va pintar més de 2.000 quadres que actualment es troben repartits en col·leccions d'arreu del món.

A través de 98 obres de 68 artistes la mostra pretén analitzar no només el lloc que ocupa el pastel en comparació amb la tradicionalment venerada pintura a l'oli, sinó també les raons que van dur diversos artistes dels segles XIX i XX a adoptar i reivindicar aquest mitjà. Dividida en deu seccions cronològiques, l'exposició destaca els moments clau i les figures crucials del renaixement del pastel durant la primera manifestació de la modernitat, moment en què aquesta tècnica va aconseguir ser considerada com un art de ple dret.

La mostra anhela endinsar-se en l'esperit d'una època en què l'aventura del blau va ser preponderant. A la fi del segle XIX, relacionar els paisatges i fenòmens de la natura amb els estats anímics, per tal de transmetre matisos i tonalitats de l'ànima, va acabar constituint una estètica poetològica que s'inscriu en el gran moviment de la modernitat, que transita pel Simbolisme i veu néixer el cinematògraf.

L'exposició itinerant "Charles Rennie Mackintosh: creant l'estil Glasgow" serà la primera exposició dels Estats Units que no només presenta l'obra seminal de Charles Rennie Mackintosh (1868-1929), sinó que també situa la seva producció en relació amb un cercle més ampli de dissenyadors i artesans amb qui va compartir elements estilístics, fonts d'inspiració i mecenes. Així mateix, a través de la riquesa extraordinària de les col·leccions municipals, descobrim la relació d'aquest artista estretament vinculat a l'estil Glasgow amb la ciutat.

Amb cartells, pintures, escultures, mobles i ceràmiques, la exposició, il·lustra l'extraordinari moment artístic i artesà que des dels inicis del segle XX va canviar el gust en la decoració.

(Aladdin Sane) Ukiyo-e, Tokyo, 2018 © UKIYO-E PROJECT"/>

Per commemorar el 150è aniversari de l'amistat austrojaponesa, el MAK presenta dues exposicions: "KUNIYOSHI +: Disseny i entreteniment en gravats en fusta japonesos" i "UKIYOENOW: Tradició i experimentació".
La primera està dedicada al darrer període de l'ukiyo-e. La mostra se centra en un dels artistes més importants i innovadors del segle XIX, Utagawa Kuniyoshi (1797-1861). En canvi, "UKIYOENOW: Tradició i experimentació" obre noves dimensions en el tractament contemporani d'aquesta forma d'art japonès i planteja la qüestió de fins a quin punt les diferents formes de producció -artesania tradicional i impressió digital- i també el nou context de cultures populars globals/transnacionals estan tenint un impacte en el nou desenvolupament de l'ukiyo-e.

La mostra, comissariada des del Museu d'Art de Cerdanyola amb la col·laboració de la Fundació Joan Abelló, ens aproxima a la temàtica del nu masculí, des d'una perspectiva feminista que reivindica la igualtat de gènere i la diversitat d'identitat de gènere, sexual i afectiva.

Descobreix l'arquitecte Otto Wagner, figura principal de l'escena arquitectònica europea del tombant dels segles XIX i XX. Les seves obres van contribuir en gran mesura a l'aparició d'una "arquitectura moderna".
Aquesta exposició forma part de la temporada vienesa que organitza la Cité.

La mostra subratlla les correspondències entre dos artistes que van interrogar al llarg de les seves carreres els principis de l'escultura i van subvertir la mirada tradicional cap al cos humà des d'una estètica renovadora.

Aubrey Beardsley (1872-1898) va sorprendre i va delectar el Londres del final del període victorià amb els seus dibuixos sinuosos en blanc i negre. Va explorar l'eròtic i l'elegància, l'humor i l'esperpent, sumant admiradors arreu del món amb el seu estil particular.
Aquesta mostra abasta la carrera intensa i prolífica de Beardsley com a dibuixant i il·lustrador, que es va veure interrompuda per una mort prematura a causa d'una tuberculosi als 25 anys d'edat. La personalitat carismàtica i enigmàtica de Beardsley va contribuir també al fenomen que es va generar entorn d'ell i del seu art.

L'última exposició que presenta el Museu Munch abans de traslladar-se al nou edifici  comprèn per primera vegada obres de totes les seves col·leccions. Aquesta és l'última oportunitat per visitar el Museu Munch en el que ha estat el seu edifici icònic des de 1963.

L'exposició inclou obres cèlebres de Munch com ara El crit, Madonna, Nit estelada, El petó, i altres joies d'artistes com Amaldus Nielsen, Harriet Backer, Ludvig Ravensberg, Teddy Røwde, Jakob Weidemann i Johan Berner Jakobsen.

Degut a la pandèmia del COVID-19 aquest any 2020 la Fira Modernista de Barcelona se celebrarà, excepcionalment, en format virtual; es podrà seguir en línia per les xarxes Instagram, You Tube i Twitter a @rutamodernisme i @coreixample, juntament amb actes de la Festa Major de la Dreta de l'Eixample, amb activitats virtuals sense públic, en les dates en què estava prevista, el 5, 6 i 7 de juny de 2020. Aquest any la Fira estarà dedicada a l'escriptora, periodista i feminista Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 - 1919), en commemoració de l'Any Monserdà.

Consulta el programa d'activitats entre el 3 al 7 de juny de 2020 en aquest enllaç (català):

http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpEsdeveniment.aspx?idEsdv=745

L'exposició explora els dissenys vívids de Tiffany en relació amb els moviments artístics i artesanals emergents a inicis del segle XX. A partir de l'exhibició dinàmica i il·luminada de vint dels millors llums de taula i de peu del dissenyador, "Tiffany en flor" presenta als visitants la màgia que Tiffani va crear amb milers de fragments de vidre i l'energia de moda dels llums elèctrics. Fotografies d'època i relats dels seus artesans permeten a més endinsar-se a la botiga i estudi de Tiffany.

L'exposició, que es podrà visitar a Sevilla fins al 28 de juny de 2020, té com a objectiu mostrar com es veia la dona a final del segle XIX i principi del XX.
La mostra presenta un total de 47 obres, entre les quals es compten 42 pintures i 5 estàtues. Dels 29 artistes representats, llevat de Pierre-Auguste Renoir i Joaquim Torres García, són tots espanyols de la talla Joaquim Sorolla, Ramon Casas, Benjamín Palencia, Anglada Camarasa o Santiago Rusiñol.

L'exposició traça el recorregut i les influències artístiques i filosòfiques que van nodrir l'artista Giorgio de Chirico de Munic a Torí, després a París on va descobrir l'avantguarda pictòrica del seu temps i finalment a Ferrara. La mostra posa en valor els vincles del pintor -descobert per Apollinaire i posteriorment recolzat pel comerciant d'art Paul Guillaume-  i amb els cercles culturals i literaris parisencs.

La mostra itinerant "El Modernisme i les flors. De la natura a l'arquitectura" està dedicada a la representació de plantes i flors aplicades a la construcció a través de les arts decoratives del Modernisme. Per primera vegada una mostra estableix un diàleg entre el món vegetal i l'arquitectura modernista. El discurs expositiu s'estructura en quatre àmbits. En el primer s'explica el procés creatiu que feien els artistes per "capturar" les imatges de les flors. En el segon es realitza un recorregut per vuit arts aplicades a l'arquitectura ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat i els seus processos de creació. En el tercer s'ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el plantejament de la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. A la Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar s'amplia l'exposició amb noves peces, a més posa especial atenció a la representació de flors a la ceràmica utilitzada per l'arquitecte en els seus edificis.

La mostra està comissariada per Fàtima López, Marta Saliné i Vicente de la Fuente, doctors, en Història de l'Art i membres del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

Una exposició dedicada a la figura d'Isidre Nonell (Barcelona, 1872-1911), un dels millors artistes de finals del segle XIX i els inicis del XX, del qual el Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva un importantíssim fons. El fil conductor de la seva obra permetrà aprofundir en el coneixement de les fonts en les quals es va alimentar el seu imaginari poètic, amb mirades retrospectives cap a la tradició i a tots aquells artistes en què es va emmirallar.

El Centre d'Investigació del Museu d'Horta organitza un col·loqui dedicat a la ornamentació en l'Art Nouveau. En aquesta jornada d'estudi hi intervindran historiadors de l'art, de l'arquitectura, artistes, col·leccionistes i artesans per presentar-vos un ric panell internacional sobre investigació i perspectives relacionades amb la ornamentació en l'Art Nouveau.

El col·loqui se celebrarà de 9 a 17 hores al CIVA i anirà seguit d'una recepció i una visita a l'exposició al Museu d'Horta, "Els secrets dels tallers: la ornamentació en l'Art Nouveau".

Podeu descarregar-vos el programa clicant aquí (disponible en francès).

Per a més informació podeu contactar amb Camille Paget: camille@hortamuseum.be o trucant a: +32 02 543.04.90.

Intercanvi d'idees, història, creixement intel·lectual, futur... Aquestes són les bases que planteja el III Congrés Iberoamericà d'Història del Moble 2020 i que portarà a Barcelona a grans experts del sector de tot el món. Es tracta, en aquest sentit, de l'únic congrés que aprofundeix en la història del moble i que aglutina coneixements de valor per a avançar en aquest camp de recerca.
Sota el lema Connexiones/Conexões/Connections, es posaran en relleu les connexions espacials, temporals matèriques i formals del mobiliari espanyol, portuguès i anglès, els tres idiomes que tractarà el Congrés.

Les propostes de comunicació es poden presentar fins al 31 de març a: congreso@estudidelmoble.com

L'exposició del MAK vol mostrar Otto Prutscher (1880-1949), setanta anys després de la seva mort, en els diversos papers que va tenir en el desenvolupament de la modernitat vienesa. Prutscher fou un arquitecte i un dissenyador que va utilitzar tots els materials diversos de les arts aplicades, va ser dissenyador d'exposicions, professor i membre de tots els moviments de reforma artística importants, des de la Secession als Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos) i la Werkbund.

El congrés abordarà el terme Revivals amb relació a les arts decoratives i el disseny entesos com a qualsevol element del parament de la llar o d'espais públics incloent, però no només, teixits, orfebreria, mobiliari, papers pintats, vaixelles, interiorisme, disseny gràfic, així com accessoris personals (excloent la moda). També s'acolliran presentacions sobre revivals dins el marc de les tradicions decoratives i de les arts aplicades (ceràmica, laca, metall, tèxtil, fusta, etc.) realitzats amb objectius funcionals o artístics.

Després del congrés s'inclouen dos dies extres per visitar Coimbra i Porto el 17 i el 18 d'octubre.

Les propostes de comunicació es poden presentar fins al 15 d'abril del 2020.

Per a més informació (en anglès), cliqueu aquí.

La nova exposició permanent està dedicada al Modernisme i presenta una selecció de més de 372 peces de la seva col·lecció. Comissariada per la directora del Museu, Pilar Vélez, i la prof. em. Mireia Freixa, la mostra "Modernisme: cap a la cultura del disseny" explora el Modernisme com l'origen de la cultura del disseny modern, contextualitzant-la en el context europeu tot subratllant-ne les especificitats catalanes.

La redescoberta de les dones artistes de la modernitat vienesa es va iniciar a primers del 2019 amb l'exposició "Ciutat de dones" al Baix Belvedere. El 2020, el Belvedere continua aquesta trajectòria amb una exposició dedicada a Elena Luksch-Makowsky, una de les protagonistes centrals d'aquesta època. A principi del segle XX es podien trobar les obres d'aquesta artista en totes les principals institucions vieneses i mitjans artístics, incloent Ver Sacrum, els Wiener Werkstätte, la Secession i la Galeria Miethke

L'exposició està dedicada a l'artista visual i arquitecte noruec Harald Krohg Stabell (1874-1963, que va viure i treballar a Ålesund durant el període de reconstrucció després de l'incendi de la ciutat el 1904.

La mostra presenta dibuixos arquitectònics, aquarel·les i xilografies amb motius de Ålesund i els seus voltants.

El mosaic de trencadís és una de les imatges que millor identifiquen l'obra d'Antoni Gaudí. En el Modernisme, l'arquitectura representa la síntesi de totes les arts i, gràcies a l'ús adequat de l'ornamentació, es genera una rica combinació de formes, volums, textures i també de colors -un color que ve donat, sobretot, pel ús de l'mosaic de ceràmica i vidre.

Aquesta exposició itinerant té com a objectiu explicar l'origen i evolució del trencadís que acaba en un procés de deconstrucció d'aquesta tècnica, descobrint la matèria primera a partir de la qual es compon. Així, es presenten peces originals i rèpliques al costat de fotografies, de manera que es poden identificar una gran part dels materials emprats.

Amb motiu del 150è aniversari d'Adolf Loos (1870-1933), el MAK presenta una exposició que ha estat desenvolupada en col·laboració amb l'Albertina: "ADOLF LOOS: habitatges privats". Al llarg de la seva vida, Loos es va dedicar als habitatges privats i públics. Aquesta mostra se centra en els habitatges privats i presenta dibuixos de dissenys, plànols, fotografies i maquetes de les seves cases unifamiliars, vil·les i cases de camp, la majoria luxosament moblades. Contrastant amb això, la presentació inclourà també projectes socials revolucionaris, com per exemple, edificis per a la municipalitat de Viena.

Amb motiu del 70è aniversari de la mort d'Otto Prutscher, aquesta exposició posa l'accent en la importància de la seva obra per al desenvolupament de l'Era Moderna vienesa. La mostra està dedicada a l'associació de Josef Hoffmann (1870-1956) amb Otto Prutscher (1880-1949). Arquitecte i dissenyador com Hoffmann, Prutscher dominava tots els materials usats en les arts aplicades. Era dissenyador d'exposicions, mestre i membre dels principals moviments de reforma artística, de la Secession als Wiener Werkstätte i el Werkbund.

El Palau Güell presenta fins al 30 de maig de 2021 una exposició dedicada al pintor Aleix Clapés. L'artista barceloní (1846-1920) va ser, durant molts anys, company inseparable de viatge i el pintor predilecte d'Eusebi Güell i d'Antoni Gaudí. Artista d'una potència expressiva extraordinària, fou també el pintor per excel·lència del Palau Güell, l'únic que intervingué en la decoració primigènia de l'edifici, tant a l'interior com a l'exterior.

La mostra presenta una de les obres més destacades d'Aleix Clapés, que es creia desapareguda des de fa més d'un segle. Es tracta d'El peó (ca. 1886), que ha estat descoberta durant la preparació d'aquesta exposició. Tal com expliquen els historiadors de l'art Carlos Alejandro Lupercio i Josep Casamartina, hi ha una llegenda familiar segons la qual Lev Trotski hauria comprat l'obra el 1920 a París i l'hauria enviat al Kremlin. Avui se sap que el quadre no va sortir de Barcelona.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.