Les cavallerisses de la Finca Güell tornen a estar obertes al públic des de l'1 de juny. Després que l'any 2018 el recinte tanqués les portes per començar les obres de restauració, l'obra d'Antoni Gaudí, també coneguda com a Pavellons Güell, es pot tornar a visitar.

Els visitants que s'acostin a aquest recinte podran visitar-lo de dues maneres diferents: en visita lliure i visita guiada. Aquesta última té una durada d'uns 50 minuts i la possibilitat de fer-se en català, castellà o anglès. L'horari d'obertura és de 10 a 16 h tot l'any (excepte 25 i 26 de desembre, i 1 i 6 de gener).

Els Pavellons Güell, construïts entre 1883 i 1887, són dels primers edificis fets íntegrament per Antoni Gaudí, per encàrrec del seu mecenes, Eusebi Güell. El treball consistia a dissenyar els jardins del palau d'estiueig -actual Palau Reial-, construir les portes d'entrada al llarg de tot el recinte així com els dos pavellons d'accés a la finca i un mirador. Gaudí va fer servir una gran diversitat de geometries i materials per dur a terme l'encàrrec i, per primer cop, va aplicar la tècnica del trencadís.

La Universitat de Barcelona, propietària del recinte, va cedir l'ús de les cavallerisses de la Finca Güell a l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPU) que, des del 2015, treballa per la restauració integral de l'obra de Gaudí, les tanques dels jardins associats i el mateix jardí. Actualment, ja s'ha executat la primera fase de la restauració i això ha permès reobrir les portes al públic.

Aquesta primera etapa de restauració ha actuat en l'entrada principal i en la tanca de l'avinguda de Pedralbes, on s'ha obert un nou accés per preservar la porta del Drac i s'ha instal·lat una nova taquilla amb serveis accessibles. També s'han fet actuacions de manteniment i protecció d'elements en mal estat. A partir del mes d'octubre, començaran els treballs de rehabilitació de la casa del porter, i el 2023 s'iniciarà la restauració del pavelló de les cavallerisses. El recinte continuarà obert quan comencin les obres, sempre que sigui possible.

Per a més informació: www.rutadelmodernisme.com

La Fira Modernista de Barcelona 2022 és a tocar! I ja pots reservar la teva plaça per assistir a la presentació i a la conferència inaugural  que se celebrarà el dimecres 25 de maig de 2022.

19 h - Presentació.

19.15 h - Xerrada ?Anglada Camarasa, gran pintor internacional', a càrrec del Dr. Francesc Fontbona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
És necessari reservar plaça a https://bit.ly/3kJeAf4

La sessió també serà retransmesa en directe per streaming en català i anglès i es podrà veure al nostre canal de YouTube. https://www.youtube.com/rutadelmodernismedebarcelona

CaixaForum Macaya, Sala Macaya

Passeig de Sant Joan, 108

Barcelona

L'informàtic Valentí Pons ha penjat a internet  la tercera revisió de l'Inventari General del Modernisme, un catàleg que aquest amant de l'art i del Modernisme ha anat confeccionant al llarg dels anys fins a convertir-se en un referent. Actualment hi consten uns 15.000 edificis de Catalunya, i també de l'Estat Espanyol, així com aquelles obres que facultatius d'aquí van fer a l'estranger. L'inventari inclou tant obres que es conserven com les obres desaparegudes, ja siguin per exemple edificis, panteons o comerços.
Pots consultar aquesta eina útil i completa, clicant en aquest enllaç: https://www.arquitecturamodernista.cat

La configuració de la metròpolis moderna va comportar transformacions de caràcter econòmic i social, al mateix temps que va generar una cultura visual amb maneres de mirar i sentir desconeguts fins llavors. A través del fil conductor de les urbs de París, Barcelona i Berlín, aquest llibre estudia com va ser percebuda la ciutat espectacular i quina funció se li atorgava en la creació d'imaginaris col·lectius. Des de la història de l'art, la literatura, la fotografia, els media, i també des de l'esfera dels sentits, en aquest volum s'entrellacen les visions optimistes, que van emanar d'una ciutat radiant en constant desenvolupament i transformada pels avanços tècnics, amb la concepció de la metròpolis com un monstre corrupte en els seus aspectes més degenerats, que devora la naturalesa circumdant. Aprofundint en aquesta dicotomia present en tres punts del continent europeu, els autors projecten una mirada global que contempla tant els triomfs com les contradiccions de la ciutat moderna.


HERNÁNDEZ BARBOSA, Sonsoles i GRAS VALERO, Irene (eds.), 2021 La sensibilitat de la metròpolis moderna. Imaginaris estètics i espectacles visuals
UNIVERSITAT DE BARCELONA EDICIONS
200 pàgs., 17 x 23 cm., il·lustracions en blanc i negre.  Editat en castellà
Disponible en rústica / 20 euros
Per a més informació:  www.edicions.ub.edu

L'acadèmic, crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle ha lliurat el seu arxiu personal a la Generalitat de Catalunya perquè sigui conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. El traspàs es va fer el passat desembre tot i que s'ha formalitzat en un acte amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, entre d'altres personalitats, a principi d'aquest mes de febrer.
El fons documental Daniel Giralt-Miracle ingressat suposa un volum de 1.803 capses de format estàndard, al qual cal sumar-hi la biblioteca, que s'estima en 15.000 volums aproximadament que abasten el període 1960-2019.

Per a més informació: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/417965/el-fons-documental-de-daniel-giralt-miracle-ingressa-a-l-arxiu-nacional