El 10 de setembre de 2009 s'ha inaugurat el Museu d'Art de Cerdanyola a Can Domènech, un edifici modernista obra de l'arquitecte Gaietà Buïgas, amb una intervenció posterior del seu nebot, Eduard Maria Balcells, que en el seu moment va incorporar a l'edifici els impressionants vitralls, ara recuperats. Per poder allotjar el Museu, l'Ajuntament de Cerdanyola va dur a terme entre el 2004 i el 2009 la restauració de l'edifici modernista, que es trobava en un estat quasi ruïnós. Aquesta actuació ha suposat la reconstrucció de la façana, la recuperació dels vitralls de Balcells i l'adaptació a la funció museística actual.

El fons del museu, majoritàriament provinent de donacions, el componen el Fons d'Art Històric -bàsicament modernista- i Art decó, amb les col·leccions Balcells-Buïgas, Ismael Smith i Josep Togores, i, d'altra banda, el Fons d'Art Contemporani, format per obres d'artistes de Cerdanyola.

Amb aquesta actuació l'Ajuntament de Cerdanyola ha recuperat per al municipi un edifici patrimonial, que el 1999 es va salvar de l'enderroc gràcies a una campanya popular, i ha dotat a la població d'un valuós museu, on es troben el passat i el present artístic i cultural d'aquesta localitat, amb l'objectiu de promoure la seva conservació, recerca i difusió.

El Museu de la ceràmica d'Andenne i el Museu de la ceràmica de Torhout han unit els seus esforços per oferir una oportunitat única de descobrir els diversos testimonis de les expressions de l'Art Nouveau fixades en l'argila. A l'exposició es mostren les obres mestres d'artistes de renom al costat de produccions de caràcter més industrial. Per primera vegada, s'ha reunit una mostra excepcional que il·lustra l'abundància i la diversitat de les creacions realitzades a Bèlgica.

L'exposició presenta un centenar d'obres, sovint inèdites, que provenen de les col·leccions pròpies d'ambdues institucions i de col·leccions públiques i privades. Les peces han estat triades per l'exemplaritat, la representativitat i el seu assoliment conceptual.

Produïdes als quatre extrems del país, fabricades o no en sèrie, per manufacturers o per artistes creadors o decoradors independents, les ceràmiques Art Nouveau belgues apleguen la tradició i la innovació així com la funcionalitat i la bellesa, en una època en què les belles arts i les arts decoratives eren una sola i mateixa cosa.

Entre els artistes que es presenten destaquem Willy Finch, Omer Coppens, Isidore de Rudder i Arthur Craco. Aquest darrer va treballar molts anys al si dels tallers d'Andenne. Les seves obres mestres, de vegades monumentals, moltes d'elles conservades al Museu de la ceràmica d'Andenne, estan per (re)descobrir. Les manufactures de Hennuyères de La Louvière, Nimy, Thulin, Saint-Ghislain, Wasmuël... es presentaran també al costat de les manufactures de Brussel·les (Helman, La Majolique, Janssens), de Hasselt i de Flandes Occidental, d'on Torhout n'és l'epicentre. També s'han posat al dia les trajectòries i les obres d'artistes decoradors poc coneguts, com Louis Hasey, Jean Cambresier, Julie Van Biesbroeck-Sterpin. S'ha proposat a més l'edició de les obres ceràmiques d'alguns artistes cabdals de l'Art Nouveau, entre els quals es compten l'orfebre brussel·lès Philippe Wolfers, l'escultor realista Constantin Meunier i el cartellista Privat Livemont. Amb mobiliari de l'època, signat per Serrurier-Bovy o Majorelle, es posen en escena conjunts de rajoles decoratives de faiança, serveis de taula... submergint el visitant en la quotidianitat de la Belle Époque.

 http://www.ceramandenne.be/

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 750.000 euros a la rehabilitació del conjunt arquitectònic modernista de l'Hospital de la Sant Creu i Sant Pau. Així ho va anunciar l'Alcalde accidental, Ramon García-Bragado, durant la seva vista al recinte el 18 d'agost d'enguany. Aquesta aportació es canalitzarà a través de l' Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Per aquest motiu, el passat juliol es va firmar un acord entre la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital de Sant Pau, Carles Martí, i el President de Institut del Paisatge Urbà, Ramon García-Bragado.

Aquest acord representa un nou impuls de col·laboració entre l'Ajuntament i l'Hospital de Sant Pau, el qual s'ha de concretar en un futur Centre del Modernisme, que coordinarà els programes de difusió d'aquest estil arquitectònic i els serveis i activitats de la Ruta del Modernisme de Barcelona i de la Ruta Europea del Modernisme. El Centre s'ubicarà al vestíbul del pavelló d'Administració, un cop acabades les obres de rehabilitació previstes pel 2012. Durant el període de reconstrucció d'aquest pavelló, s'habilitarà un espai expositiu al pavelló de Santa Apol·lònia, on es mostrarà el passat arquitectònic i històric del conjunt modernista construït sota la direcció de Lluís Domènech i Montaner entre 1902 i 1926 i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997.

Les visites guiades del conjunt arquitectònic i el punt d'informació que gestiona l' Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida des de l'any 2006 es mantindran durant tot el període d'obres.

La rehabilitació del recinte està finançada pel Fons Estatal d'Inversió Local, el Ministeri de Foment, El fons comunitari del programa FEDER i per l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres.

Els treballs de reconstrucció de l'antic conjunt arquitectònic, estan dividits en dues fases. La primera, segons previsió, acabarà el 2013 i la segona el 2016. Un cop desallotjats els pavellons que ara ocupen els Quiròfans, la Unitat de Cures Intensives i Urgències, aquests s'uniran a les obres de reconstrucció que ja han iniciat, com són la reconstrucció de la cúpula del pavelló de la Mercè i la consolidació d'elements de les façanes.

A partir de l'any 2013 la Fundació Privada Hospital de Sant Pau vol convertir el recinte històric en un centre de referència, que contribueixi a consolidar Barcelona com a capital del Mediterrani. Sant Pau acollirà diversos organismes de caràcter internacional, amb especial atenció als que estiguin vinculats a la regió mediterrània. S'ha acordat la creació de l'Institut Internacional de les Nacions Unides, anomenat Universitat de la ONU. També hi ha negociacions amb organismes del sector de la salut, de l'economia i xarxes socials que tenen el seu àmbit d'actuació dins de l'àrea mediterrània.

www.rutadelmodernisme.com

Coincidint amb l'entrada de la ciutat de Girona i la Fundació Rafael Masó a la Ruta Europea del Modernisme, la fundació i l'Ajuntament de Girona han editat la guia de la Ruta Rafael Masó: Modernisme i Noucentisme. Aquesta publicació, amb textos de Jordi Falgàs i fotografies de Jordi Puig, permet fer una visita autoguiada per l'arquitectura de Rafael Masó a la ciutat de Girona. El recorregut comença a la casa natal de l'arquitecte (foto) i inclou dotze dels edificis més representatius que Masó va dissenyar a la seva ciutat entre 1908 i 1932.

Els textos de la guia son en quatre idiomes (català, castellà, anglès, francès) i la guia es pot adquirir al Punt de Benvinguda i a l'Oficina de Turisme de Girona (?3), o bé la pots descarregar en PDF clicant aquí (2.05 MB). Si vens amb un grup i voleu fer la visita guiada,  t'has d'adreçar a la Caseta de la Devesa.

www.girona.cat

La Casa Amatller, situada a la "Mansana de la Discòrdia" del passeig de Gràcia de Barcelona, ha recuperat l'estat original de la seva façana després de 18 mesos de treballs de restauració. Aquest ha estat el primer pas d'un projecte més ambiciós: convertir aquest emblemàtic edifici modernista, que Josep Puig i Cadafalch va reformar el 1898 per encàrrec de l'industrial xocolater, Antoni Amatller, en un centre d'interpretació del Modernisme i del seu context històric.

La restauració de la façana, de caràcter conservador, s'ha centrat en la ceràmica vidriada, la pedra, els esgrafiats, el ferro i la fusta i s'ha procedit a la reparació, la neteja la consolidació, la reproducció o la substitució d'elements originals. Ara el seu fabulós conjunt escultòric, ple d'al·lusions al nom d'Antoni Amatller, a la seva activitat professional i a les seves aficions (la fotografia, les arts plàstiques, la música i els viatges) i a símbols i tradicions catalanes, llueix amb tot el seu esplendor .

La segona fase del projecte consisteix en l'adequació de la segona planta de l'edifici per traslladar-hi la biblioteca i la fototeca de l' Institut Amatller d'Art Hispànic. Això permetrà realitzar els treballs de rehabilitació de la planta noble. Un cop acabats, i gràcies a la documentació que es conserva i a les fotografies preses pel mateix senyor Amatller, s'hi podran tornar a col·locar el mobiliari i la decoració originals. Segons Santiago Alcolea, director de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, propietària de l'edifici, el centre d'interpretació del Modernisme es podrà visitar un cop acabades les obres de a partir del 2012.

La rehabilitació de tot l'edifici és possible gràcies la participació de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caja Madrid i la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic.

www.amatller.com