La Sagrada Família, Barcelona, és l'obra que millor sintetitza el pensament arquitectònic d'Antoni Gaudí. La construcció del temple va ser empresa per l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep i Gaudí es féu càrrec de les obres després de la dimissió de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar, el 1883. Gaudí hi va treballar fins a la data de la seva mort, el 1926, convertint un projecte neogòtic en una obra insòlita en la qual les innovacions tècniques superen qualsevol altre edifici contemporani. El temple s'ha de llegir com un símbol de la fe cristiana: dotze campanars representen els apòstols, els primers propagadors del cristianisme; l'alt cimbori central és una al·legoria de Jesucrist i està flanquejat per les torres de Maria i dels quatre evangelistes; les tres façanes representen els tres misteris del Rosari el Naixement, la Passió i la Glòria.
A l'actualitat les obres continuen sota la direcció de Jordi Bonet Armengol i un ampli equip de col·laboradors. La Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família és l'entitat que n'ostenta la titularitat.