El Palau de la Música Catalana (1905-1908), obra mestra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, és la seu de l'Orfeó Català, una institució coral capdavantera a Catalunya. L'Orfeó Català va ser fundat el 1891 per dos joves músics, Fèlix Millet i Amadeu Vives, i quan n'era president el joier Joaquim Cabot es va formalitzar l'encàrrec. És un conjunt on Domènech i Montaner va demostrar la seva maduresa amb un arriscat projecte constructiu en el qual tota l'estructura és de ferro, travada per un mur de maó vist. D'altra banda, l'acurat treball de disseny en les arts aplicades dels tallers de vitralls Rigalt i Granell, de mosaics de Lluís Brú, dels escultors Eusebi Arnau i Dídac Masana, etc., defineixen el conjunt com tota una al·legoria a la música i al cant coral.
L'any 1990 es va constituir la Fundació Orfeó Català i es van iniciar les obres d'ampliació i restauració. L'acurada intervenció d'Oscar Tusquets, Lluís Clotet i Carles Díaz, amb la col·laboració d'Ignacio Paricio, s'ha realitzat amb valentia però també amb respecte per l'obra original.