Rafael Masó va treballar en la remodelació d'un casal gòtic per a l'industrial Joan Salieti. L'espai recupera elements preexistents amb l'altres d'aliens a l'immoble. La intervenció es va centrar en l'escala, el pati i la sala principal del primer pis.

Jordi Puig

© Fundació Rafael Masó

Detall d'un dels llums originals de Rafael Masó que es conserven al sostre de la farmàcia.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Detall de les lleixes de la farmàcia dissenyades per Rafael Masó i executades per Nonito Cadenas.

Jordi Falgàs

© Fundació Rafael Masó

Vista, des de l'¡nterior, de la portalada dissenyada per Rafael Masó. L'exterior fou remodelat totalment el 1935 per Josep Claret.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Detall dels pots de la farmàcia dissenyats per Rafael Masó

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Interior de la Farmàcia Masó-Puig. La reforma la va realitzar Rafael Masó pel seu germà Joan. L'interiorisme s'ha conservat sense modificacions.

Jordi Puig

© Fundació Rafael Masó

Imatge de la Farmàcia amb la façana projectada per Rafael Masó. Fou reformada el 1935 per Josep Claret.

© Fundació Rafael Masó

La ceràmica vitrificada adquireix un extraordinari protagonisme ja que crea forma i volum, l'evocació de la farina fa un esplèndid joc de volums, ondulacions i pinacles.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Encàrrec d´Alfons Teixidor a Rafael Masó. L'obra ha esdevingut una de les més emblemàtiques de la l'època modernista de l'arquitecte. L'edifici originàriament era de tipologia industrial i residencial, actualment hi ha les oficines del Punt Diari i té baixos comercials.

Rosa Maria Gil

© Fundaciói Rafael Masó

Aquest edifici, considerat l'obra mestra del modernisme a Girona, permet redescobrir el treball dels artesans amb qui col·laborava Masó: la ceràmica de Serra i Coromina, la forja de Cadenas i els vitralls de Rigalt, Granell & Cia.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

L'any 1910 l'industrial Alfons Teixidor encarrega a Masó una de les obres que esdevindrà emblemàtica en la carrera de l'arquitecte: el complex integrat per la vivenda de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. La funció de l'edifici queda revelada des de l'exterior, tal com va deixar escrit el propi arquitecte "..fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines..". Les peces de majòrica blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina permeten a Masó materialitzar aquestes paraules.

Jordi Falgàs

© Fundació Rafael Masó

Destaquen les obertures de la planta principal. Són tres obertures similars, disposades de forma simètrica a la façana. Les llindes estan decorades amb una motllura que tanca una àrea de línia corba que té esgrafiats amb motius vegetals que aporten color a la façana.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Edifici d´habitatges amb baixos comercials, entre mitgeres, amb planta baixa i dues plantes més, situada al centre de la ciutat. La planta baixa ha estat modificada, però els pisos presenten una façana amb detalls interessants. Les plantes primera i segona estan clarament separades amb una motllura horitzontal. La planta segona té una galeria de finestres corregudes i un ràfec a la part central i paraments laterals que sobresurten per sobre del ràfec i creen un remat de perfil retallat.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

La decoració es basa en pilastres, motllures i elements vegetals (garlandes i corones) sovint emmarcant les obertures. És original l´acabament de la part de la tribuna, amb un frontó circular ornamentat a la zona central. Les finestres presenten vitralls a la seva part superior.

Iria Alonso

© Fundació Rafael Masó

Bloc residencial amb baixos dedicats a comerç. L´estat de conservació és bo.

Aquest edifici, construït el 1912 és un dels supervivents de les primeres cases que s´edificaren en aquella banda de la recent enderrocada muralla. La seva parcel·la, determina una estructura en entremitgeres estreta. La façana, en estil modernista està dividia en dues parts: una tribuna poligonal de cinc costats amb el frontal més llarg; i finestres verticals a l´esquerra.

Iria Alonso

© Fundació Rafael Masó

Detall dels merlets del remat en cantonada.

Iria Alonso

© Fundació rafael Masó

Seu del Banc d´Espanya fins el 1990, quan va ser substituïda per un edifici contemporani. Des d'aleshores ha restat sense ús.

L'edifici ocupa una cantonada de l´eixample fora muralla. La façana, en estil eclèctic, barreja el neogòtic de balustres, coronaments i forja amb d'altres elements clarament neoclàssics, com pilastres, frontons i impostes. A l'interior, un celobert de forma quadrada dóna llum a la planta baixa.

L'entrada al banc es troba en la cantonada i es reforça amb una gran tribuna al primer pis i uns merlets a la barana del terrat. Les façanes s'acaben amb una cornisa.

Iria Alonso

© Fundació Rafael Masó

Detall de l'esgrafiat que decora la façana a mode de frontó.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Edifici residencial de quatre plantes a tocar de la muralla de la ciutat. Es tracta d'una reforma d'uns edificis preexistents projectada per Joan Roca Pinet en els primers anys d'exercici. Acusa la influència sezessionista, especialment en els esgrafiats. S'integra en el context del barri vell sense perdre'n la singularitat.

Rosa Maria Gil

© Fundació Rafael Masó

Detall del l'interior de l'edifici on les voltes són recobertes en ceràmica vidriada.

Iria Alonso

© Fundació Rafael Masó

Detall de la combinació entre maó vist, ceràmica i pedra que caracteritza l'obra d'Enric Catà.

Iria Alonso

© Fundació Rafael Masó