A Weimar, el Jugendstil és exemple de com el nou estil serveix de símbol a un projecte de renovació cultural amb pretensions cosmopolites i elitistes, a la manera nietzschiana. Igual que a Hagen i Darmstadt, l'artífex del que es coneix com a "Nova Weimar" té nom propi: el diplomàtic, impressor i patró de les arts, comte Harry Kessler. Entre 1901 i 1906, període en què va ocupar el càrrec de conseller de la cort del príncep, Kessler va treballar per restituir Weimar com a centre espiritual d'Alemanya i pàtria dels europeus, tal com ho havia estat en època de Goethe i Schiller. Per a aquesta comesa, va comptar amb el doble ajut d'Elisabeth Förster-Nietzsche, germana del filòsof i instigadora de l'arxiu i les seves edicions pòstumes, i de Henry van de Velde, invitat per Kessler l'any 1901, després de l'èxit obtingut a Berlín, perquè s'encarregués de la renovació de l'arquitectura i les arts industrials de la ciutat.

Kessler estava convençut que l'art millorava l'esperit i creia en el pla de reforma social per mitjà de la cooperació entre l'artesà, l'artista i l'industrial proposat per Van de Velde. El tàndem Kessler-Van de Velde de seguida va donar els seus fruits. Kessler assumeix la direcció del Museum für Kunst und Kunstgewerbe (Museu per a l'Art i l'Artesania) l'any 1903 i el converteix en un centre de la modernitat artística, per on van passar pintors i escultors com Seurat, Signac, Nolde, Monet, Gauguin, Cézanne, Rodin, Maillol. L'empremta de Van de Velde a Weimar és múltiple. Es va encarregar de dissenyar i supervisar molts dels projectes dels empresaris de la ciutat, com els del joier Theodor Müller o de l'ebenista Scheidemantel. Entre 1902 i 1906, va dirigir un seminari sobre arts industrials, el qual el 1907 passaria a ser escola pública amb seu pròpia: l'edifici de la Kunstschule construït per ell mateix, la primera seu de la Bauhaus, continuadora de les seves activitats.

Van de Velde marca l'especificitat del Jugendstil a Weimar: l'interès constructiu i funcional per sobre del decoratiu de l'arquitectura i disseny i la integració de les arts en l'espai. Tot i que l'estil ornamental i de superfície també és visible a la zona sud de la ciutat en les cases de l'arquitecte local Zapfe. Els primers projectes de Van de Velde es van centrar en l'arranjament d'interiors, la casa de Kessler i l'arxiu Nietzsche. El 1904 rep encàrrecs d'edificis públics que no es van construir -un teatre i el museu. És a partir de 1906 i fins al 1915 quan exerceix com a arquitecte. En són exemples les diferents vil·les i l'edifici de la Kunstgewerbeschule.