Lüderitz forma part, a l'actualitat, de l'Estat de Namíbia. Està situada al sud-oest del país, enfront d'una gran badia que forma un port natural.

L'emplaçament va ser descobert en els orígens de l'edat moderna per l'explorador portuguès Bartolomeu Dias i es va convertir en un refugi segur en els viatges cap a l'Índia. A finals del segle XIX havia perdut el seu valor estratègic, fins que un comerciant de Bremen, Adolf Lüderitz, hi va voler obrir un nou centre comercial. L'any 1883 va comprar la localitat al cap de la tribu hotentot local i, l'any següent, en va cedir la sobirania a l'Imperi alemany. Lüderitz va morir poc després i la ciutat va prendre el seu nom com a homenatge pòstum. El port va mantenir la seva funció comercial, que es va veure reforçada per l'arribada del ferrocarril, l'any 1905.

A principis del segle XX s'inicià, però, la vertadera època d'esplendor econòmica de la localitat quan s'hi van descobrir jaciments de diamants. Va ser una ciutat pròspera fins als anys 1940, moment en què es van descobrir uns nous dipòsits més rics i Lüderitz es va convertir en zona de vacances, activitat que mantenia en paral·lel a la pesca.

D'aquest moment data el patrimoni modernista de la població. Els emigrants alemanys van convertir Lüderitz en un record de la seva terra originària recreant la ciutat amb un estil pròxim a la Secession. Les cases presenten formes asimètriques, cobertes per teulades pronunciades pròpies de països nòrdics, amb les façanes pintades de blanc amb notes de colors vius, blau, vermell o taronja. La de més anomenada és la Casa Goerke (1909), enorme i luxosa construcció que integra el gust de la Secession amb el més pintoresc del Domestic Revival britànic. La Casa Kreplin (1910), més senzilla, presenta un ric cromatisme amb franges blaves i vermelles. Fins i tot es conserva un saló de ball, el Saló Kapps (1910), edifici de planta baixa on dominen el blanc i el groc. Per sobre de tota la ciutat, damunt d'un turó, es troba l'església luterana (1908), amb la façana punxeguda coronada per una creu, que conserva encara els vitralls originals.

Després de la celebració del centenari de la ciutat, el 1983, va agafar força l'opció de reconvertir-la  en un emplaçament turístic amb l'objectiu de donar a conèixer i posar en valor el seu ric i original patrimoni arquitectònic.