La formació d'aquest escultor començà a la Llotja com a deixeble d'Agapit Vallmitjana i, com tants altres artistes, va rebre una beca per ampliar estudis a altres ciutats, en aquest cas espanyoles. Poc després de la seva tornada va fer una exposició a la coneguda Sala Parés de Barcelona (Pretitxol, 5) i el 1893 entrà a formar part del Cercle Artístic de Sant Lluc, que acabava de ser creat.

La seva producció es va centrar en l'escultura aplicada a l'arquitectura amb un estil plenament modernista, tot i que amb pautes més tradicionals en aquells edificis més lligats a l'arquitectura historicista. Així mateix, va fer moltes escultures religioses, per tal de cobrir la demanda de la clientela burgesa.

Entre el 1898 i el 1902 es va associar amb l'escultor Joan Pujol, amb el qual va crear Barnadas i Pujol, que s'anunciava com a taller de decoració i estatuària. Va col·laborar amb arquitectes d'estils molt diferents, com E. Sagnier, J. Domènech i Estapà, J. Puig i Cadafalch o J. Martorell. Podem veure exemples de la seva obra a l'Antiga Casa Figueras (1902; Rambla, 83; actual pastisseria Escribà), on va elaborar la figura de la Puríssima, i també al Palau de Justícia de Barcelona (1887-1908; passeig de Lluís Companys, 14), en el qual va fer les figures dels juristes del frontó.

Així mateix, va fer alguna incursió en el camp del ferro forjat. A partir del 1904 la seva activitat escultòrica minvà, ja que es va introduir en el món de la viticultura, àmbit en el qual esdevindria un actiu difusor dels productes catalans.