Format a la Llotja i al taller de Marià Carreras, va marxar a París per millorar els seus coneixements i durant un temps, entre 1862 i 1869, treballà al taller de Charles Antoine Cambon com a encarregat de la part de perspectiva. Més tard va ser cap del taller de Joseph Thierry, escenògraf francès de renom.

Va convertir-se en el renovador de l'escenografia catalana, principalment a nivell tècnic, més que no pas formal, ja que encara estava molt lligat a la tradició vuitcentista de caire realista (Escenografia de Tristany i Isolda per al Gran Teatre del Liceu, 1899; Institut del Teatre de Barcelona), tot i que introduí el concepte de la profunditat en els decorats i, per tant, destacà com a impulsor d'una nova escola. Amb ell es van formar i van treballar altres escenògrafs com M. Vilomara i molts altres artistes el van tenir com a professor a la Llotja.

Al seu taller també es projectaven decoracions d'interiors en les quals van col·laborar molts dels seus deixebles, com O. Junyent, S. Alarma o el mosaista L. Bru.