Va obtenir el títol d'arquitecte el 1899 a Barcelona tenint com a mestre l'arquitecte L. Domènech i Montaner, del qual va rebre influència. Entre el 1909 i el 1924 va ser arquitecte municipal de Berga, i també va ser arquitecte municipal de Manresa i de Castellbell i el Vilar, on va construir l'església de la Sagrada Família de la Bauma (1905-1908; Bauma, 17, Castellbell i Vilar).

La seva obra arquitectònica és escassa, ja que a partir dels anys vint sobretot es dedicà a la història de l'art i l'arqueologia. Guanyà una menció de l'Ajuntament de Barcelona per la Casa Heribert Pons (1907-1909; rambla de Catalunya, 19-21), edifici amb una forta influència vienesa i amb elements decoratius modernistes fets per l'escultor E. Arnau.

Mitjançant concurs, va realitzar juntament amb l'arquitecte F. Guàrdia el Mercat Central de València.

Va ser director de la revista Arquitectura y Construcción.