Fill de mestre d'obres, es formà a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol d'arquitecte el 1899. Va ser arquitecte municipal del Papiol.

L'obra arquitectònica d'aquest autor ja mostrava des dels inicis elements d'influència gaudiniana, els quals van perdurar al llarg de la seva trajectòria, com l'ús de la volta de maó pla i els arcs parabòlics. La seva obra més destacada i un clar exemple d'aquesta influència és la Casa Comalat (1909-1911; Còrsega, 442): tot i que s'hi fa palès el seu estil personal, l'ús abundant d'ornamentació l'apropa al corrent més internacional del Modernisme. A Barcelona també va construir la Torre Sant Jordi (1908; Sant Eudald, 11).

Posteriorment es dedicà a la construcció pròpiament i la seva obra evolucionà cap a un estil menys uniforme.