Primer va aconseguir el títol de mestre d'obres i, posteriorment, el 1879, el d'arquitecte. Igual que molts arquitectes d'aquest període, projectava edificis dins un estil més sever, degut a la seva formació, però durant el període d'aflorament del Modernisme va aplicar a les seves obres l'ornamentació floral, com és el cas de l'edifici de l'antiga Tinència d'Alcaldia d'Hostafrancs (1895; 1908-1915; Creu Coberta, 106; actual seu del districte de Sants-Montjuïc), que va fer en col·laboració amb U. Iranzo (reforma de 1908-1915). A poc a poc, però, va anar evolucionant i va perdre la rigidesa compositiva per adaptar-se a la demanda dels seus clients, la burgesia barcelonina.