De molt jove es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els seus estudis a la Llotja, i alhora es formà amb el dibuixant realista Josep Lluís Pellicer.

Va destacar per la seva habilitat en la línia i en el traç, i molt aviat va evolucionar cap al Modernisme, emprant el japonisme en les composicions, l'aplicació del color i l'ús del "cop de fuet". S'inicià col·laborant com a dibuixant en diversos setmanaris, com L'Esquella de la Torratxa, Quatre Gats o La Saeta.

L'any 1900 va marxar a París, on, després d'uns inicis difícils en els quals va haver de dibuixar bàsicament el tema de la "bailaora flamenca", es va anar especialitzant en el dibuix humorístic i va anar adquirint gran èxit amb la plasmació del París bohemi. Paral·lelament a la tasca de dibuixant, va aplicar el mateix estil de dibuix en els cartells. A poc a poc va començar a col·laborar en revistes franceses de primera línia com Le Rire o Le Témoin i en d'altres d'alemanyes. Va tornar a Barcelona durant períodes breus per exposar a la Sala Parés (Petritxol, 5).

Al final de la seva trajectòria, a partir del 1912, se centrà en el món de la moda i els seus dibuixos es van allunyar de l'estil modernista i van resultar més geomètrics i estilitzats.