Fill del metal·lista Concordi Gonzàlez i germà de Joan Gonzàlez, hi va treballar al taller familiar, on va conèixer les tècniques del metall. Alhora assistia a classes de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Al principi de la seva carrera artística es va inclinar cap a la pintura i l'orfebreria, però en la darrera etapa es va dedicar a l'escultura en ferro, tasca per la qual va rebre reconeixement. Les escultures d'aquesta darrera etapa mostren interès pel cubisme i s'apropen a les avantguardes artístiques.

El 1900 va marxar a París, on inicià una bona relació amb Picasso, el qual ja coneixia de Barcelona i a qui va ensenyar les tècniques de l'escultura en ferro.

Els seus coneixements del ferro els aplicà a la creació de joies, camp en el qual va adquirir molt de prestigi per la capacitat d'adaptar el material a la nova estètica; de fet, el 1912 va obrir una botiga a Barcelona.