Va començar treballant al negoci familiar i el 1879 inicià els estudis de dret. En aquests anys de joventut ja havia començat a escriure poesia i guanyà algun premi.
Un cop acabada la carrera -1884-, entrà com a soci a l'Ateneu Barcelonès, on va conèixer els escriptors Josep Yxart i Narcís Oller, entre altres. Poc després, el 1890, entrà a treballar al Diari de Barcelona, per al qual va escriure moltíssims articles, tots ells en castellà, fins al 1903. Durant aquest període va assistir com a redactor del diari a la Segona Festa Modernista de Sitges (1893) i va conèixer l'obra de Nietzsche, i en la seva poesia inicial s'identifica el Modernisme amb el decadentisme.
Els fets socials i polítics que es van produir durant aquell tombant de segle (la bomba del Liceu, la Setmana Tràgica, que ell va presenciar, etc.) van provocar un canvi en les seves idees, que, més endavant, el van portar cap a la reflexió nacionalista i sobre els problemes socials i polítics del país. Durant aquells anys va compaginar la seva activitat com a periodista amb la de traductor i, sobretot, amb la de poeta. Va guanyar molts premis als Jocs Florals amb els seus poemes, com La sardana o El mal caçador, Paternal o Excelsior, obres que inauguren la poesia moderna. Ell entenia l'art com a redemptor; un concepte religiós de l'art en contra de l'esteticisme, i deixà reflectit tal pensament en els articles "Elogi de la Poesia" o "Elogi de la Paraula", així com la seva visió particular de la relació entre l'home i la natura.
Va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1903 fou president de l'Ateneu Barcelonès.