Va iniciar la formació acadèmica a la Llotja de Barcelona i poc després, el 1884, va guanyar una beca per anar a Roma, moment en què el seu estil evolucionà cap a les formes modernistes. També estudià amb D. Talarn i els germans Vallmitjana, amb els quals va realitzar diverses obres de figures senceres.

El 1887 s'instal·là a Madrid, ciutat on va muntar un gran taller amb molts col·laboradors que es convertí en un centre social de la classe acomodada i on va rebre el mecenatge de Cánovas del Castillo. Aquesta projecció social fou reforçada amb l'atorgament d'una gran quantitat de medalles a les diverses exposicions nacionals que es van dur a terme en aquells anys, així com en d'altres exposicions europees.

Les seves obres, monuments i obres públiques, tendeixen a un realisme anecdòtic, mentre que altres peces més independents mostren trets més propers al Modernisme, com, per exemple, la peça Nu de nen (1900; fons MNAC).

Encara que pràcticament tota la seva trajectòria es concentra a Madrid, a Barcelona col·laborà amb P. Falqués en el Monument a Frederic Pitarra (plaça del Teatre) i participà, com molts altres escultors del moment, en l'escultura aplicada del Palau de Justícia de Barcelona (1887-1908; passeig de Lluís Companys, 14).