Es va formar al taller de J. Campeny com a escultor, professió que exercí al llarg de la seva vida, tot i que a l´etapa final es va dedicar principalment al món del teatre, àmbit en què va gaudir d´èxit com a comediògraf.

Va fer populars unes de les imatges més característiques del Modernisme: figures representant un rostre femení amb cabelleres llargues i de moviments sinuosos, molt delicades i amb molt sentit decoratiu, les quals aplicava a tot tipus d´objectes; on van tenir més èxit, però, va ser en el gerro esculpit (Jardinera, 1903; fons MNAC, o Cap de fada, 1903; fons MNAC). Aquestes peces, de terracota policromada i seriades, les comercialitzava a partir d´un catàleg.

La seva obra va gaudir de molt èxit en el canvi de segle, però aviat caigué en desús. Va ser aleshores que decantà la seva producció cap al món del teatre i el folklore popular, àmbit en el qual ja havia anat fent intrusions al llarg de la seva trajectòria, elaborant, per exemple, els capgrossos de moltes festes populars.