Figura important a tenir en compte, ja que es tracta de l´autor del pla d´urbanització de l´Eixample de Barcelona, zona on es van construir gran part dels edificis més significatius del Modernisme.

Primer es va traslladar a Barcelona, on començà estudis d´arquitectura i matemàtiques a la Junta de Comerç. Més endavant se´n va anar a Madrid, on obtingué el títol d´enginyer a l´Escola d´Enginyers de Madrid el 1841. Com a enginyer de camins de l´Estat va ser destinat a diferents llocs del territori espanyol, entre ells Barcelona. Deixà aquest càrrec el 1849, gràcies al fet que heretà el patrimoni familiar, i es va poder centrar en la seva tasca com a urbanista.

S´interessà ràpidament pels problemes de la reforma urbanística i l´eixamplament de la ciutat de Barcelona (en aquella època, mitjans del segle XIX, s´estaven enderrocant les muralles medievals i s´estava plantejant la reforma de la ciutat) i aplicà els seus postulats higienistes. El 1859 va ser aprovat a Madrid el seu projecte de reforma de Barcelona, que va motivar certes reticències entre els barcelonins.

Va ser una figura molt activa en la política del moment i va esdevenir president de la Diputació de Barcelona entre els anys 1873 i 1874, càrrec que va haver de dimitir.

La seva obra teòrica cabdal va ser Teoría general de la urbanización, del 1867.