Va iniciar els estudis d´arquitectura a Barcelona el 1895 i obtingué el títol el 1903. La seva producció arquitectònica forma part del nou corrent estètic noucentista, però tot just acabà la carrera sembla que va col·laborar estretament amb L. Domènech i Montaner al Palau de la Música Catalana (1905-1908; Palau de la Música, 4-6 Barcelona), a l´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930; Sant Antoni Maria Claret, 167) i a l´Institut Psiquiàtric Pere Mata (1898-1922; passeig Briansó, s/n, Reus).

Durant vint-i-cinc anys es dedicà a la docència a l´Escola d´Arquitectura de Barcelona, primer com a professor i després com a catedràtic. Paral·lelament, va ser l´arquitecte municipal d´Arenys de Munt durant vint anys i va fer molts edificis a la ciutat de Girona, com, per exemple, les destil·leries Regàs (1907; Pont Major, 61-73, Girona; actualment Centre Cívic Pont Major). A Barcelona va treballar en col·laboració amb altres arquitectes al Palau Nacional de l´Exposició del 1929 (actual seu del Museu Nacional d´Art de Catalunya, MNAC) i amb Adolf Florensa al Casal del Metge (1929; Via Laietana, 30). Se li atribueix la realització de la farmàcia Nordbeck (1905; Ausiàs Marc, 32).