Era membre d'una família de moblistes, l'empresa Busquets Germans, la creació de la qual es remunta a la primera meitat del segle XIX.

A part de formar-se al taller familiar, va ingressar a la Llotja per estudiar dibuix i va començar a treballar com a projectista el 1895. La fama que adquirí va ser equiparable a la de G. Homar, però en ell sempre es va mantenir vigent un cert eclecticisme com a resultat del gust dels seus clients.

En els seus mobles, influenciats per A. Gaudí, pren més relleu la tècnica del pirogravat com a substitut de la marqueteria, i en algun cas aquesta és substituïda per pintura sobre fusta. En els seus treballs, els quals tenen una gran qualitat tècnica i molts detalls ornamentals, hi aplicava a nivell estructural el "cop de fuet", el qual dóna molta lleugeresa a les peces.

Són obres d'aquest taller el conjunt de la Casa Juncadella (1901; rambla de Catalunya, 33) i el de la Casa Evarist Arnús "El Pinar" (1902; Manel Arnús, 1-31), ambdós edificis de l'arquitecte E. Sagnier.

Va ser president del Col·legi d'Artífexs en Ebenisteria i del Foment de les Arts Decoratives (FAD) entre el 1918 i el 1921.