Es va iniciar en el món de la ceràmica en el taller del seu pare a Sabadell i va perfeccionar la seva tècnica a Mataró i a Tuïr. Per motius diversos va fer una estada a Coimbra, Portugal, centre important de la indústria ceràmica, per treballar després a Muel i Manises.

El 1876 va tornar a Sabadell, havent adquirit una llarga experiència que utilitzà per treballar al taller patern i exercir com a teòric. Va participar en xerrades literàries i polítiques, esdevenint així una figura activa també en l'àmbit social i en el cultural. Mostra d'aquesta activitat és la seva participació com a cofundador de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i la creació del primer Faianç Català a Sabadell el 1897. El 1901, juntament amb el seu nebot Santiago Segura, va establir a Barcelona el segon Faianç Català (Gran Via de les Corts Catalanes, 615; desaparegut), el qual va esdevenir clau en el moviment noucentista.

Va ser un personatge fonamental en l'evolució de la ceràmica catalana per l'experimentació i la difusió de noves tècniques i materials. Publicà Estudis de terrissa catalana (1925; Sabadell).