L'exposició ofereix una nova mirada a l'obra del famós Katsushika Hokusai (1760-1849) i examina amb detall l'impacte que Hokusai va tenir sobre altres artistes, tant durant la seva vida com més enllà, amb una gran influència en els creadors modernistes.

La exposició explora un període de molta agitació en què els artistes van trencar amb la tradició i van establir les bases de l'art dels segles XX i XXI.

Les dècades entre 1880 i l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914, van ser una època complexa i vibrant de qüestionament, recerca, assumpció de riscos i innovació en l'àmbit artístic. La mostra celebra les fites de tres figures molt destacades del moment: Paul Cézanne, Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Ressegueix les influències que van tenir en els seus contemporanis, en generacions més joves d'artistes francesos i en cercles més amplis d'artistes d'arreu d'Europa, a Barcelona, Berlín, Brussel·les i Viena.

Amb més d'un centenar d'obres de pintors que van des de Klimt i Kokoschka, Matisse i Picasso fins a Mondrian i Kandinsky, a més d'una selecció d'escultures d'artistes com Rodin i Camille Claudel, la mostra examina la creació d'un nou art modern, lliure de convencions, que abraça l'expressionisme, el cubisme i l'abstracció.

Inclou, a més, algunes de les obres d'art més icòniques creades durant aquelles dècades, amb préstecs importants provinents d'institucions i col·leccions privades d'arreu del món, entre les quals el Museu d'Art Modern de Nova York, els museus d'Orsay i Rodin de París, l'Institut d'Art de Chicago, les Galeries Nacionals d'Escòcia, d'Edimburg; el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, la Tate Modern de Londres i el Museu d'Art Wadsworth Atheneum de Hartford, Connecticut.

Sarah Bernhardt, (1844-1923), va ser una figura emblemàtica que va abastar els segles XIX i XX. La "Divina Sarah", tant artista com actriu, pren el protagonisme al Petit Palais en una exposició excepcional organitzada amb motiu del centenari de la seva mort. El museu acull importants col·leccions d'obres vinculades a l'actriu, entre les quals destaca el seu espectacular retrat que va pintar el seu amic Georges Clairin el 1876. Fotografies, pintures i fins i tot una pel·lícula revelen la vessant privada del seu art, però també la publicitat que buscava per al seu treball com a artista.

La primera exposició completa a Àustria de les obres més destacades de la Col·lecció Würth, una de les col·leccions privades més grans d'Europa i una de les més eminents recopilacions d'obres d'art de tot el món. Per a la concepció de l'exposició, que reuneix obres des del Modernisme clàssic fins a l'art contemporani i permet així un viatge únic a través de 100 anys d'història de l'art, el director del Museu Leopold Hans-Peter Wipplinger va rebre carta blanca per seleccionar 200 obres mestres de les aproximadament 20.000 obres que componen la col·lecció i mostrar aquests aspectes més destacats de la Col·lecció Würth en dos nivells d'exposició al Museu Leopold.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

Aquesta exposició és la primera que compara aquestes tres metròpolis artístiques del tombant de segle: Múnic, Viena i Berlín. Amb l'albada de la modernitat, les avantguardes artístiques van perseguir la llibertat tant en les institucions d'art com en els temes tractats. Molts artistes pertanyents als nous corrents del Simbolisme, el Modernisme i l'Impressionisme van ser presentats per primera vegada en les molt celebrades exposicions de la Secession. La mostra inclou més de dues-centes pintures, escultures i obres gràfiques de vuitanta artistes. No només presenta molts artistes que descobrim per primera vegada, sinó que també posa el focus en les creacions de Gustav Klimt amb nombroses mostres de la seva obra.

En tres actes, l'exposició recorre la història d'Alphonse Mucha, el rei del cartell imprès, figura simbòlica de l'Art Nouveau inseparable del París de la Belle Époque, i mostra les seves obres principals, entre elles l'Epopeia eslava, presentada espectacularment. També posa en relleu la influència duradora de l'artista, font d'inspiració per a la creació actual, de l'art de carrer al manga, del cinema al tatuatge.

La mostra explora la vida i l'obra d'Hector Guimard (1867-1942), arquitecte i dissenyador francès el nom del qual és sinònim del moviment Art Nouveau francès. Es tracta de la primera gran exposició d'un museu nord-americà dedicada a Guimard des del 1970 i reuneix objectes de mobiliari i disseny, com ara joies, metal·listeria, ceràmica, dibuixos i tèxtils procedents de col·leccions de tot el món.

L'exposició està coorganitzada pel Museu Richard H. Driehaus i el Museu del Diseny Cooper Hewitt, Smithsonian.

L'exposició vol deslliurar Victor Horta de l'etiqueta Art Nouveau i oferir altres lectures de la seva obra, com ara els seus vincles amb l'eclecticisme i l'Art-Déco. També examina el paper destacat dels seus mestres: els arquitectes Alphonse Balat, Eugène Viollet-le-Duc i Joseph Poelaert. La mostra pretén alliberar l'obra d'Horta de qualsevol idea preconcebuda, dibuixant un retrat de l'arquitecte que pren en consideració totes les seves contradiccions.

El Palauet Autrique presenta l'obra i la vida de Privat Livemont, emblemàtic artista Art Nouveau de Brussel·les. Artista polifacètic, artesà i professor a l'Acadèmia Industrial de Schaerbeek, Livemont sembla haver estat un treballador incansable. Se'l coneix sobretot pels seus cartells i els esgrafiats de moltes façanes de Brussel·les.