Les jornades se celebraran el 4, 5 i 6 de novembre de 2022 (amb un cicle de conferències prèvies a l'octubre) amb recreacions en viu, tallers didàctics i un mercat modernista entre moltes activitats més, que conformaran el programa de les jornades. A més, aquest any s'ampliarà el nombre de carrers i augmentarà el mercat d'artesans.

Es tracta de consolidar unes Jornades que han situat Els Pallaresos com a referent de la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol, on hi ha la seu de l'Arxiu Jujol i on el genial arquitecte està enterrat al seu cementiri.

En 2021, les Jornades Modernistes es van dedicar a l'any 1918, data en què Jujol va coronar la famosa Casa Bofarull instal·lant-hi l'àngel-penell. Enguany, les Jornades Modernistes es dedicaran a l'any 1920, que és quan Jujol va iniciar una segona gran rehabilitació feta al municipi, Ca l'Andreu, situada davant de l'església. El títol de les Jornades d'enguany serà "1920, un any de canvis". Les Jornades donaran el valor que es mereix a aquest edifici tan notable, però poc conegut.

Aquest octubre  inicia la sisena edició del "Portal del Modernisme", cicle de xerrades sobre Art Nouveau als Pavellons Güell.

Les xerrades es faran cada dilluns d'octubre (excepte el 3 i el 31) i de novembre a les set del vespre, als Pavellons Güell (av. Pedralbes, 7 de Barcelona).

Les xerrades són gratuïtes, però les places són limitades i cal reservar lloc trucant al telèfon 933 177 652 o enviant un missatge a modernisme@bcn.cat (en aquest cas espereu la nostra confirmació per mail).

Places exhaurides.

Aquestes xarrades seran gravades en vídeo i difoses per Internet senceres o en part, que podreu veure en en línia al canal You Tube: https://www.youtube.com/rutadelmodernismedebarcelona


Resum del programa:

10 d'octubre de 2022
Hermen Anglada Camarasa i l'Art Nouveau
Per Francesc Fontbona

17 d'octubre de 2022
Interiors privats: els tresors secrets del Modernisme
Per Teresa-M. Sala

24 d'octubre de 2022
Lluís Domènech i Montaner, claus per entendre la seva arquitectura
Per Gemma Martí

7 de novembre de 2022
El Park Güell, on Gaudí transfigura la natura en art
Per Mireia Freixa

14 de novembre de 2022
"L'art és el perfum de la vida". Alexandre de Riquer
Per Eliseu Trenc

21 de novembre de 2022
Francesc Ferriol: la transposició del Modernisme català a Zamora
Per Álvaro Ávila de la Torre

28 de novembre de 2022
Noves aportacions sobre el vitrall modernista català
Per Núria Gil Farré

Per primera vegada, l'exposició "Sargent i Espanya" presenta aproximadament 120 enlluernadors olis, aquarel·les i dibuixos, molts dels quals s'exposen rarament. També s'exposen 28 fotografies inèdites dels viatges de l'artista, algunes de les quals van ser fetes pel mateix Sargent.

Celebrat com el principal retratista de societat de la seva època, John Singer Sargent va influir en una generació de pintors nord-americans. La seva captivació personal per Espanya va donar lloc a una obra notable que documenta els seus extensos viatges del nord al sud ia l'illa de Mallorca. Al llarg de tres dècades, Sargent va respondre a la riquesa cultural del país produint paisatges i escenes marines, quadres de la vida quotidiana i estudis arquitectònics, així com retrats simpàtics dels vilatans que va trobar.

L'exposició explora la vida i l'obra de l'artista anglès i la seva contribució fonamental al reconeixement de les arts aplicades.

Mai abans presentada amb tanta magnitud a França, l'obra del visionari William Morris va marcar amb força la seva època teoritzant una utopia social, política, ecològica i artística. Va ser el principal constructor de les bases del que després s'anomenaria Arts & Crafts, un moviment que defensava la presència de l'art en tot i per a tothom com a resposta a la industrialització de l'artesania.

Amb una vibrant selecció de gravats en fusta en color de la col·lecció de la Fundació Two Red Roses, aquesta exposició inclou mestres com Eliza Draper Gardiner, Frances Gearhart, Edna Boies Hopkins, BJO Nordfeldt, Margaret Jordan Patterson i molts més. "Gravats en fusta del moviment Arts & Crafts americà" explica la història de com els artistes de l'època van experimentar amb aquest mitjà per fer interpretacions úniques i personals d'aquesta tècnica

L'exposició presenta una extraordinària col·lecció d'obres d'art eclèctiques d'Arthur Wesley Dow de la Fundació Two Red Roses. Aquesta exposició compta amb més de 60 obres que inclouen planxes de fusta en color, pintures i cianotips originals del rar àlbum Ipswich Days.

Venerat pintor, gravador, fotògraf i educador, Dow va estudiar a París i va ensenyar extensament des de la dècada de 1880 fins a la de 1910. Com a educador d'art, les idees de Dow sobre l'art se centraven en la naturalesa democràtica de l'expressió artística, a que l'art hauria de formar part de la vida quotidiana i no ser gaudit només per uns quants. El seu llibre de 1899 Composició: A sèries d'Exèrcises en Art Structure per a Use of Students and Teachers, ensenya als estudiants a crear obres d'art harmonioses a través dels elements de la composició, com la línia, l'equilibri i el color. Entre els nombrosos alumnes de Dow hi ha el fotògraf Alvin Langdon Coburn, la pintora Geòrgia O'Keefe i les germanes Overbeck, les obres de les quals en ceràmica es poden veure a la quarta planta del MAACM. La composició de Dow continua ensenyant-se avui dia amb les seves teories sobre l'espai i el disseny, i el seu llegat s'estén per l'expressió artística dels segles XIX i XX.

Tilla Durieux va ser una famosa estrella del cinema i el teatre, una dona moderna dels anys vint, políticament activa i potser la dona més retratada de la seva època. Els papers de Tilla Durieux (1880-1971) van ser tan variats com els artistes per als quals va posar com a model, entre ells Auguste Renoir, Max Slevogt, Lovis Corinth, Franz von Stuck, Charley Toorop, Ernst Barlach, Oskar Kokoschka, Max Oppenheimer. i les fotògrafes Lotte Jacobi i Frieda Riess.

Aquesta exposició posarà el focus en la personalitat contradictòria i dogmàtica de Feliu Elias (Barcelona, 1878-1948). Artista de una personalitat polièdrica en la qual conviuen l'Elias pintor, el caricaturista Apa, l'historiador i crític d'art Joan Sacs i, fins i tot, el "Dimoni Verd", un altre dels seus àlies quan signa articles sobre tècnica i oficis de la pintura.

L'exposició presentarà una síntesi de la seva activitat creativa, centrant-se molt especialment en la seva pintura de pinzellada miniaturista que dins un realisme màgic exalta per igual el seu àmbit familiar -una humil bombeta, un ou ferrat, una toile de Jouy, una cadira isabelina o un morter- que les seves filles o passions artístiques, com ara la pintura holandesa, Alfred Sisley o la ceràmica xinesa. Es tracta d'una pintura que no està subjecta a grans evolucions tècniques, que es manté impassible i fidel a unes temàtiques concretes al llarg de tot el seu itinerari vital, i que irradia la seva predilecció per la cultura material.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Aquesta exposició temporal neix amb la voluntat de presentar les noves incorporacions a les col·leccions dels museus sitgetans realitzades des del desembre del 2014 fins als nostres dies. Des de llavors, els museus han incorporat 1.382 obres, objectes i documents. De les quals ara s'exposa una selecció de 300.
Entre les obres exposades hi ha peces de Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff i Alonso Cano, a més d'una de les col·leccions de vidre més importants de Catalunya que engloba peces de l'antic Egipte fins al segle XVIII.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.