El llibre que acompanya l´exposició, Viena en l´arquitectura modernista de València de l´arquitecta María Mestre Martí, investiga les connexions estètiques i personals que es donaren a principis del segle XX entre dues ciutats distants a nivell geogràfic i cultural com són Viena i València.

MESTRE MARTÍ, María, 2011 / Viena en la arquitectura modernista de València
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
254 pág., 21 x 21 cm, I·lustracions en color. Editat en castellà i català
Preu 25 euros
Per a més informació: http://www.upv.es/pls/obib/sic_publ.FichPublica?P_VISTA=&P_IDIOMA=c&P_ARM=2477

A la tardor de 2011, les sales d'exposició del Museu Künstlerkolonie, emmarcades dins uns impressionants conjunts de l'època Jugendstil, presentaran una perspectiva única de la història de la joieria europea dels anys 1900, basada en els innovadors dissenys dels membres de la colònia d'artistes de Darmstadt: Peter Behrens, Rudolf Bosselt, Paul Bürck, Hans Christiansen, Johann Vincenz Cissarz, Ludwig Habich, Patriz Huber i Joseph Maria Olbrich. Peces de joieria molt valuoses de René Lalique, Georges Fouquet, Jan Eisenloeffel o Fabergé mostren una visió detallada de la creativitat en una de les disciplines destacables del Jugendstil.

L'exposició, que es completa amb la millor joieria del Museu Künstlerkolonie, mostra particularment una selecció d'objectes exquisits de la magnífica col·lecció de joieria Jugendstil del Hessisches Landesmuseum. L'inventari del museu es basa en la col·lecció del joier de la cort holandesa Karel A. Citroen (*1922). S'hi podran contemplar obres dels famosos joiers, orfebres i esmaltadors parisencs René Lalique i Georges Fouquet, així com d'André-Fernand Thesmar i Lucien Gaillard. El primer va revolucionar el món del disseny de joieria. Lalique fou també l'inspirador de la producció joiera vienesa al tombant de segle, si bé aquesta acabaria prenent un camí diferent. Els dissenys més estrictes de Josef Hoffman representen una declaració de la idea que la composició artística i la qualitat manual d'una peça de joieria són més important que el valor dels materials que la componen.

Costa de creure que una obra arquitectònica reconeguda en la seva època, de poc més d'un segle d'antiguitat i construïda amb un savoir-faire magistral i amb materials de qualitat s'hagi revelat tan fràgil. La seva història podria ser l'argument d'una faula moderna.

L'exposició que la Maison Autrique dedica a Victor Horta es proposa seguir o resseguir els moments clau d'una obra arquitectònica avui desapareguda. Aquesta iniciativa s'inscriu dins el moviment de recuperació de la memòria de l'Art Nouveau, un moviment important des de fa uns anys a la regió brussel·lesa.

"Victor Horta - Un món perdut", que es podrà visitar fins al 31 de desembre de 2011, compleix les expectatives: les peces, els treballs i les filmacions que s'hi presenten són senzillament extraordinaris. L'exposició s'estructura entorn de tres temes: els projectes que mai no es van arribar a realitzar (com el Pavelló del Congo), aquells que el destí ha fet desaparèixer (l'Innovation, per exemple) i els que ha destruït l'home (la Maison du Peuple n'és l'exemple més emblemàtic).

Aquests projectes desapareguts prenen vida a la Maison Autrique de diferents maneres: plànols i croquis d'Horta, impressionants vestigis (que fins i tot poden tocar-se!), reconstruccions i algunes filmacions d'època. El conjunt forma una exposició molt coherent i variada.