La redescoberta de les dones artistes de la modernitat vienesa es va iniciar a primers del 2019 amb l'exposició "Ciutat de dones" al Baix Belvedere. El 2020, el Belvedere continua aquesta trajectòria amb una exposició dedicada a Elena Luksch-Makowsky, una de les protagonistes centrals d'aquesta època. A principi del segle XX es podien trobar les obres d'aquesta artista en totes les principals institucions vieneses i mitjans artístics, incloent Ver Sacrum, els Wiener Werkstätte, la Secession i la Galeria Miethke

L'exposició està dedicada a l'artista visual i arquitecte noruec Harald Krohg Stabell (1874-1963, que va viure i treballar a Ålesund durant el període de reconstrucció després de l'incendi de la ciutat el 1904.

La mostra presenta dibuixos arquitectònics, aquarel·les i xilografies amb motius de Ålesund i els seus voltants.

El mosaic de trencadís és una de les imatges que millor identifiquen l'obra d'Antoni Gaudí. En el Modernisme, l'arquitectura representa la síntesi de totes les arts i, gràcies a l'ús adequat de l'ornamentació, es genera una rica combinació de formes, volums, textures i també de colors -un color que ve donat, sobretot, pel ús de l'mosaic de ceràmica i vidre.

Aquesta exposició itinerant té com a objectiu explicar l'origen i evolució del trencadís que acaba en un procés de deconstrucció d'aquesta tècnica, descobrint la matèria primera a partir de la qual es compon. Així, es presenten peces originals i rèpliques al costat de fotografies, de manera que es poden identificar una gran part dels materials emprats.

Amb motiu del 150è aniversari d'Adolf Loos (1870-1933), el MAK presenta una exposició que ha estat desenvolupada en col·laboració amb l'Albertina: "ADOLF LOOS: habitatges privats". Al llarg de la seva vida, Loos es va dedicar als habitatges privats i públics. Aquesta mostra se centra en els habitatges privats i presenta dibuixos de dissenys, plànols, fotografies i maquetes de les seves cases unifamiliars, vil·les i cases de camp, la majoria luxosament moblades. Contrastant amb això, la presentació inclourà també projectes socials revolucionaris, com per exemple, edificis per a la municipalitat de Viena.

Els Museus de Sitges han preparat un seguit d'activitats pensant en tota mena de públic, presencials i virtuals per donar a conèixer les dones artistes dels Museus de Sitges.
Un reconeixement a les dones que han format part de les històries de dintre del museu amb la creació d'obres o com a inspiradores d'art. Però també aquelles dones que han contribuït a la construcció de l'entorn, del territori de la societat i cultura de Sitges.

El III Simposi Lluís Domènech i Montaner, dedicat a l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, se centra temàticament en les restauracions de les seves obres que s'han dut a terme en els darrers anys.

Amb una periodicitat biennal i amb caràcter itinerant, el Simposi pretén esdevenir un punt de trobada i comunicació entre investigadors, agents i institucions interessades en el llegat domenequià.

El Simposi és una activitat promoguda per la Taula Lluís Domènech i Montaner, integrada pels ajuntaments de Barcelona, Reus i Canet de Mar, pel Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) i la Fundació  Lluís Domènech i Montaner.

Les places presencials del Simposi estan exhaurides, però el podreu seguir en directe per retransmissió en línia (streaming). Trobareu l'enllaç del canal de YouTube a www.rutadelmodernisme.com.

Amb motiu del 70è aniversari de la mort d'Otto Prutscher, aquesta exposició posa l'accent en la importància de la seva obra per al desenvolupament de l'Era Moderna vienesa. La mostra està dedicada a l'associació de Josef Hoffmann (1870-1956) amb Otto Prutscher (1880-1949). Arquitecte i dissenyador com Hoffmann, Prutscher dominava tots els materials usats en les arts aplicades. Era dissenyador d'exposicions, mestre i membre dels principals moviments de reforma artística, de la Secession als Wiener Werkstätte i el Werkbund.

La mostra itinerant "El Modernisme i les flors. De la natura a l'arquitectura" està dedicada a la representació de plantes i flors aplicades a la construcció a través de les arts decoratives del Modernisme. Per primera vegada una mostra estableix un diàleg entre el món vegetal i l'arquitectura modernista. El discurs expositiu s'estructura en quatre àmbits. En el primer s'explica el procés creatiu que feien els artistes per "capturar" les imatges de les flors. En el segon es realitza un recorregut per vuit arts aplicades a l'arquitectura ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat i els seus processos de creació. En el tercer s'ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el plantejament de la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció.

La mostra està comissariada per Fàtima López, Marta Saliné i Vicente de la Fuente, doctors, en Història de l'Art i membres del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

El Palau Güell presenta fins al 30 de maig de 2021 una exposició dedicada al pintor Aleix Clapés. L'artista barceloní (1846-1920) va ser, durant molts anys, company inseparable de viatge i el pintor predilecte d'Eusebi Güell i d'Antoni Gaudí. Artista d'una potència expressiva extraordinària, fou també el pintor per excel·lència del Palau Güell, l'únic que intervingué en la decoració primigènia de l'edifici, tant a l'interior com a l'exterior.

La mostra presenta una de les obres més destacades d'Aleix Clapés, que es creia desapareguda des de fa més d'un segle. Es tracta d'El peó (ca. 1886), que ha estat descoberta durant la preparació d'aquesta exposició. Tal com expliquen els historiadors de l'art Carlos Alejandro Lupercio i Josep Casamartina, hi ha una llegenda familiar segons la qual Lev Trotski hauria comprat l'obra el 1920 a París i l'hauria enviat al Kremlin. Avui se sap que el quadre no va sortir de Barcelona.

Aquesta nova edició de la Fira del Modernisme de Barcelona, dedicada a l'artista polifacètic Alexandre de Riquer, està organitzada de forma presencial i virtual per tal que tots els que ho desitgeu hi pugueu participar.

Una novetat d'aquest any és el web de la Fira del Modernisme de Barcelona: http://www.firamodernistadebarcelona.cat, des d'on podreu consultar totes les activitats (presencials i virtuals) i seguir esdeveniments en línia: vídeos d'edificis modernistes, jocs i molt més. El dia 27 de maig podreu seguir l'entrevista en línia que Lluís Bosch realitzarà a l'especialista en Alexandre de Riquer, Eliseu Trenc.

Louis Comfort Tiffany (1848-1933) va emprar molts dissenyadors, però només un grapat d'ells va ser seleccionat per a treballar en el departament d'esmalts, al qual els empleats dels Estudis Tiffany es referien amb una certa enveja com la "petita Arcàdia". L'exposició mostra també una dotzena de dissenys en aquarel·la d'aquests artesans de Tiffany.

A causa de la contínua propagació del Coronavirus a tot el món, la junta directiva i la directora de la Fundació Iconic Houses s'han vist obligats a reprogramar les conferències i les visites guiades d'aquest any. Després d'una acurada consideració, es considera que posposar l'esdeveniment a l'1 - 7 de juny de 2021 és l'única opció viable. La inscripció s'obre de nou l'1 de juny.

Divendres 11 de juny, el dia en què s'inaugura "Dissenyar la novetat: Charles Rennie Mackintosh i l'estil Glasgow" a Nashville, Tennesse, el Museu Frist Art presenta una conferència d'Alison Brown, conservadora d'Art Decoratiu i Disseny Europeu dels Museus de Glasgow i comissària de l'exposició.

Al llarg d'un període de 21 anys, de 1896 a 1917, l'arquitecte i dissenyador Charles Rennie Mackintosh va crear alguns dels seus interiors i programes decoratius més imaginatius per als quatre salons de te de Catherine Cranston, al centre de Glasgow. L'encàrrec li va donar l'oportunitat d'experimentar un enfocament cada vegada més sofisticat per als interiors, el mobiliari i els accessoris, des de murals misteriosos inspirats en l'Art Nouveau i el Japó i seients icònics de respatller alt fins a espais de menjador evocadors amb gammes de colors que van del blanc i platejat a la càlida fusta tintada, a més de dissenys d'influència xinesa i una geometria agosaradament acolorida que anticipava el ritme de l'art-déco. El seu conjunt de sales de concepció més tridimensional, per al Saló de Te Willow (1903), va assolir un nou nivell en la configuració d'un interior com a obra d'art total. Aquesta conferència il·lustrada presenta les singulars col·laboracions de Mackintosh amb Catherine Cranston mitjançant fotografies d'arxiu i d'objectes, amb els coneixements de la rebotiga dels Museus de Glasgow sobre la conservació, reconstrucció i restauració d'alguns dels seus interiors dels salons de te que encara existeixen al carrer Ingram.

Divendres 11 de juny | 18 h BST | 12 h EDT | via Zoom, gratuït amb reserva prèvia

L'exposició té l'objectiu de donar a conèixer les dones pintores de finals del segle XIX que van dedicar la seva carrera a pintar les flors del Modernisme català i que són tan poc conegudes. Ens referim a les dones artistes que van participar a les exposicions femenines de la Sala Parés de Barcelona els anys 1896, 1897, 1899 i 1900.

L'any 1896, la Sala Parés va organitzar la primera exposició exclusivament femenina, com ja s'havia fet a Chicago poc abans. Hi van participar una gran diversitat de dones artistes amb l'objectiu principal de donar-se a conèixer al públic.

Aquestes exposicions femenines de la Sala Parés van ser el punt d'inflexió a partir del qual cada artista va poder escollir i seguir la seva carrera, un punt de partida per "normalitzar" la professionalització artística d'aquestes pintores.

El tema més recurrent d'aquestes mostres van ser les flors, que fins i tot van merèixer un tractament específic dins del bodegó o natura morta. Això es devia al fet que les dones que es matriculaven a l'Escola de Belles Arts, la Llotja, no podien accedir a les classes de nu, cosa que no va facilitar que es poguessin dedicar professionalment a la figura o al retrat.

Aquestes artistes van aprofitar l'oportunitat que la societat els oferia i van "utilitzar" les flors com a manifest del seu art. Dotades per a la composició i destres amb el color, algunes van aconseguir uns resultats notables; d'altres, en canvi, van seguir unes carreres més irregulars, i un grup nombrós van desaparèixer de l'àmbit artístic després del matrimoni.

Comissariada per la historiadora de l'art Consol Oltra, la mostra presenta les obres d'aquestes dones, algunes de les quals van ser exposades a la Sala Parés fa més de cent anys.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

L'exposició mostra les obres més destacades de l'extensa col·lecció d'art austríac del museu del període comprés entre 1890 i 1940, incloses les principals obres de Gustav Klimt, Oskar Kokoschka, Alfred Kubin i Egon Schiele.

En l'ambient de la màgia de les flors de l'estiu, el Museu de l'Associació Municipal d'Institucions Culturals de Riga "Museu del Modernisme de Riga" presenta una varietat d'elegants i acolorides flors representades en obres d'art aplicades en vidre, porcellana i tèxtils de principis del segle XX, així com en pintures d'artistes letons.

La rosella és una de les flors més belles de l'estiu, que ha estat apreciada per molts artistes, especialment durant el període modernista, com pot veure's en aquesta exposició, que mostra unes 200 obres d'art.

Aquesta gran exposició ofereix una visió única dels processos creatius de Rodin, destacant el paper crucial del guix en la seva pràctica. La mostra evoca l'ambient informal del seu taller, on el visitant descobrirà peces menys conegudes i nous aspectes de les seves obres més emblemàtiques.

2 artistes, 2 museus, 1 sola mostra.

L'exposició convida a una reinterpretació creuada de les obres de Rodin (1840-1917) i Picasso (1881-1973), aquests dos grans artistes que van canviar per sempre les pràctiques artístiques del seu temps per a les generacions futures. No es tracta de mostrar el que Picasso va manllevar de Rodin, sinó d'examinar les significatives convergències que apareixen entre l'obra de Rodin i diversos períodes de la producció de Picasso.

Amb aquesta exposició, la Mucha Trust Collection celebra la primera gran gira nord-americana en 20 anys. La mostra presenta una àmplia gamma de cartells, il·lustracions, objectes ornamentals, i escultures, fotografies i autoretrats rarament vistos. Altres obres de la col·lecció de la NCMA destaquen la interpretació americana de l'estètica europea que va influir Mucha, així com la seva estreta amistat amb l'escultor francès Auguste Rodin.

L'Institut Mathildenhoehe celebrarà el 150 aniversari d'Albin Müller (1871-1941)amb l'exposició "Albin Müller: Arquitecte, dissenyador i professor". La mostra posarà èmfasi en la professió de Müller com a arquitecte-dissenyador i professor entre els anys 1900 i 1914.

El 150 aniversari de Müller coincideix amb el reconeixement aquest any de Mathildenhoehe Darmstadt com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Com a font central d'inspiració, el Mathildenhoehe Darmstadt va oferir a Müller oportunitats úniques per crear edificis i art espacial a partir de 1906.

L'exposició se centrarà a Magdeburg, una altra ciutat en la qual l'artista va aconseguir un gran èxit com a professor a l'Escola d'Arts entre el 1900 i el 1906, i com a dissenyador per a diverses empreses.

Albin Müller va establir un fructífer intercanvi amb col·legues com Fritz von Heider, així com amb antics membres de la Colònia d'Artistes de Darmstadt, entre d'altres: Peter Behrens i Paul Burck. L'exposició posa de manifest els forts vincles entre les ciutats de Darmstadt i Magdeburg com a centres alemanys de el moviment reformista.

"Young Poland: un moviment Arts and Crafts (1890 - 1918)" és la primera gran exposició que explora les arts decoratives i l'arquitectura de Young Poland (Mloda Polska), un moviment cultural extraordinari que va florir en resposta a la invasió i ocupació de Polònia per part de potències estrangeres.

La mostra està organitzada en col·laboració amb el Museu Nacional de Cracòvia i l'Institut Cultural Polonès de Londres. Cofinançat pel ministre polonès de Cultura, Patrimoni Nacional i Esport.

El Museu del Modernisme de Barcelona reobre les seves portes amb l'exposició "París-Barcelona", una gran exposició centrada en nou dones que van destacar en el panorama artístic de finals del segle XIX i principis del XX.
Amb més de 300 obres, la majoria obres pictòriques, però també escultures, mobiliari i arts decoratives, la mostra ofereix una nova visió de la relació entre ambdues capitals, París i Barcelona. El recorregut s'inicia amb les models Madeleine de Boisguillaume, Stéphanie Nantas, Clo-clo, Júlia Peraire i Germaine Gargallo, i es completa amb la visió femenina de les artistes Suzanne Valadon, Georgette Agutte, Lucie Cousturier i Olga Sacharoff. Així mateix, intenta crear un diàleg entre les models, muses del moment, i els artistes que les van immortalitzar, com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Toulouse-Lautrec o Alphonse Mucha.

La l'exposició, que es podrà visitar  al Museu del Modernisme de Barcelona i a la mateixa galeria Gothsland, ha estat organitzada per commemorar el 50è aniversari de la galeria Gothsland, l'empresa cultural de la família Pinós-Guirao.

La publicació, que acompanya la mostra, fa un repàs de la presència femenina en l'ambient artístic i cultural del tombant de segle. Els articles posen en valor les vides d'aquestes dones que en la majoria dels casos han estat silenciades o ben poc explicades.

L'últim retrat de dona de l'icònic pintor vienès Gustav Klimt, Dona amb ventall, mira seductorament i amb una autoconfiança notable vers la llunyania. Aquesta pintura vibrant s'exposa novament a Viena després de més d'un segle. Es presenta juntament amb altres exemples de les últimes obres de Klimt en una mostra especial a l'Alt Belvedere.

L'exposició ha estat pprolongada fins al 20 de febrer de 2022!

El proper 19 de novembre obre al públic l'exposició Gaudí, organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Musée d'Orsay, una exposició de gran format que reuneix més de 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies. Vint anys desprès de la celebració de l'Any Gaudí, aquesta exposició s'allunya dels tòpics i proposa una revisió completa de la trajectòria de Gaudí.

El Jugendstilforum de Bad Nauheim obre les seves portes al públic amb una exposició dedicada a la ceràmica.

Entre els objectes d'ús quotidià produïts en estil Jugendstil, els de ceràmica tenen especial importància, ja que es podia produir de forma barata i en sèrie. Moltes persones se'ls podien  permetre, així aquests objectes de ceràmica
es van ampliar amb noves idees de forma i decoració Jugendstil, especialment amb aquest material, que és el centre d'aquesta primera exposició.

Amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josef Hoffmann (1870-1956), l'exposició documenta per primera vegada de manera exhaustiva tota l'obra d'aquest arquitecte, dissenyador, professor i organitzador d'exposicions, figura destacada de la modernitat vienesa i del moviment internacional de reforma de la vida. Amb la seva infatigable dedicació al camp del disseny i de l'ensenyament, Hoffmann va conrear un model exemplar d'estils de vida moderns basats en una cultura de la construcció i del producte alhora artesanal i artísticament ambiciosa. La mostra presenta una selecció representativa del disseny revolucionari de Hoffmann i dels seus edificis més importants, com la Casa Stoclet de Brussel·les (1905-1911) o el Sanatori Purkersdorf (1904-1905).

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.